Crisàlides del sistema

El so repetitiu del despertador marca l'inici d'un nou dia. Mig d'esma, et desfàs dels llençols que t'embolcallen en el món de Morfeu i entres al món de la raó, on les teles d'un sistema que no has triat et lliguen i t'impedeixen moure't amb llibertat.

El puny, clos, guarda els records d'un passat ple de ferides obertes, la ràbia d'un present injust, i l'anhel pel futur que ha d'arribar. Els somnis de la nit queden tapiats pels murs de la rutina. El temps, hipotecat en obligacions i deures. Els drets, diluïts. El vestir, cenyit a les modes homogenitzadores. La vida, esclava de les xifres que ballen en caixers i oficines.

 

Però els sentiments són ingovernables i per moltes lleis i normes que t'imposin, dins la crisàlide, el cor et batega fort. Et deleixes per fer quelcom més que habitar el món. Vols viure'l! Ignorar les busques del rellotge. Endevinar que passen les hores perquè el sol s'enrogeix fins a fondre's amb l'horitzó. No saber d'on bufa el vent, però deixar que et despentini i s'endugui els pensaments enllà. Córrer nua entre camps de gallerets. No planificar absurdament la vida, deixar que sigui ella qui et sorprengui.

 

I com a crisàlide que ets, dins teu la papallona va forjant-se. Lentament, en veus créixer les ales, tenyides de colors, que et permetran, finalment, esquinçar el tel de la presó i volar.

Canvi d'armari

El sol que decideix quedar-se més hores escalfant-nos, els camps que trenquen la monotonia del verd i s’omplen de colors, els xiscles dels falciots que anuncien la seva arribada... I a casa, el canvi d’armari. Com una mena de ritual per impedir al fred repensar-se i tornar, amagaré les mantes, la llana i la pana, i retrobaré les samarretes i els vestits de tirants.  Faré lloc a les paraules provinents d’indrets més càlids: els pantalons de les illes Bermudes (1) arraconaran l’anorac (2) inuit. I enlloc de vestir-nos a l'illa de Jersei (3), anirem a un atol del Pacífic a buscar el biquini (4) i el seu efecte explosiu.

A la capsa de les bufandes hi quedaran atrapats els records càlids del temps hivernal: les estampes d’un matí nevat, el fred d’esperar-te, oblidat amb un segon del teu somriure, els llençols gèlids, i els meus peus glaçats que busquen l’escalfor dels teus.

La calor inundarà tots els racons de la llar i el radiador hivernarà tot l’estiu, com un drac de costelles fredes endormiscat. De tant en tant, sentirem el crec-crec de la sorra de platja passejant-se per casa.

Al balcó, apareixerà la tauleta dels sopars a la fresca i el tendal ens resguardarà de les hores de més sol. 
Alguna cosa però, restarà immutable: l’estelada onejant-hi, faci fred, vent, pluja, calor o glaci, com una metàfora del poble que, malgrat tots els embats, resisteix.

(1) Bermudes: del nom de les illes Bermudes, a l'Atlàntic Nord, on són molt corrents aquests pantalons.

(2) Anorac: de l'inuit (la llengua dels esquimals) anorak, derivat d'anoré, que significa 'vent'.

(3) Jersei: prové de l'illa anglesa de Jersey, productora de llana.

(4) Biquini: prové del nom de l'atol Bikini, en ple Pacífic, on els Estats Units van realitzar proves nuclears després de la Segona Guerra Mundial. Quan poc després va aparèixer la peça de bany, se la va anomenar així per l'efecte explosiu que va provocar.