Primavera

Direm primavera i veurem les branques nues estremir-se amb els primers brots.
Ho direm fixant els ulls cel enllà, esperant l'arribada dels falciots i les orenetes, mentre la terra, cansada de glaçades, es deleix per tenyir-se de colors.
Direm primavera, invocant-la amb desfici, sabent que l'hivern ja la percep i, mig vençut, comença a rendir-se als seus encants.

La primavera es deixa entrellucar enmig de l'hivern.
Tot el que amaguen les branques nues,
arriba un dia en què rebrota.

Ens disfressarem de somnis.
Cadascú dels seus.
Sortirem al carrer
i buscarem algú que vagi vestit com nosaltres.


Ens disfressarem de paraules.
D'aquelles que no ens hem dit.
Quan ens trobem en farem versos,
i serà aleshores quan ho entendrem tot.


Ens disfressarem de capsetes de música.
Silencioses, esperarem que algú ens obri
i descobreixi les mil melodies
que tenim guardades a l'interior.


Ens disfressarem d'estrelles.
I brillarem de nit somrients,
recordant els racons secrets
on ens hem amagat durant el dia.


Potser un dia, llevats de màscares i disfresses,
descobrim que no som més que això:
els somnis que compartim,
les paraules que ens diem,
les melodies que ens acompanyen,
les estrelles que ens guien.