A la tardor dels sentiments, els camins es desdibuixen, coberts per les fulles dels records.Ens agrada enfonsar-hi els peus i alçar-les a l'aire, en un intent de fer-les reviure.
O qui sap si per veure més clar cap a on avançar.
Ens plouen pensaments i dubtem, però sabem que sempre podem retrobar-nos en aquell pont que un dia vam construir amb paraules i gestos.
I anar junts, potser amb un destí incert, però junts i fent nostre el camí.
