dimarts, 17 de novembre del 2015

Un cel de plom

Anar a veure l'obra "Un cel de plom" sobre la vida de la Neus Català i prendre (encara més) consciència de l'absurditat de les guerres. Veure com passen els anys i la humanitat no canvia. Que la pau no és possible mentre tornem odi per odi i violència per violència.
I malgrat tot, tenir esperança. La que transmeten les persones que han sobreviscut a l'horror i lluiten contra el silenci i l'oblit perquè res del que van patir no es torni a repetir.


dilluns, 9 de novembre del 2015

Navegar sense barques


Cauen les busques del rellotge a l'embarcador sense barques.
El sol davallant i enrogint el cel és l'únic indici que el temps segueix avançant.
Agraeixes la calma, mentre algú justifica la quietud dient que som fora de temporada. Com si calgués justificar la solitud. Com si hi hagués una època concreta per gaudir dels llocs. Com si hi haguessin dies marcats al calendari per estimar.
Avui no et calen barques, ni recorreguts turístics per descobrir(-te) nous paisatges.

diumenge, 1 de novembre del 2015

Fent camí

Algú, avui, no sabrà on portar flors. Potser en una cuneta, potser en algun racó bosc endins, on diuen que el veieren per darrer cop.
Algú, avui, remenarà fotografies i cartes desgastades, aferrant-se al record, com s'aferrà en va a l'esperança de tornar a veure els seus ulls.
Algú, avui, no plorarà sols l'absència, també els anys de silenci i el dolor d'una ferida mal tancada. Perquè hi ha quelcom pitjor que la mort, i és l'oblit. Per això es nega a esborrar el seu nom i el sent bategar en cada lluita, en els somnis i anhels que encara perviuen. I avui, entre llàgrimes, mig dibuixarà un somriure, sabent que, sense ell, tot el camí que hem fet, no hauria estat possible.


dijous, 3 de setembre del 2015

Prou

I als seus despatxos s'hi acumula la vergonya, com una pols que simulen no veure.
Les paraules vida i esperança no figuren a l'ordre del dia de les seves reunions. Reunions d'urgència...urgència? Urgència és actuar, no fer reunions, ni debats, ni propostes. Que ja n'hi ha prou. Que al mar de naufragis ja no hi caben més llàgrimes, ni a la terra més petjades de dol i desesperació.

dimecres, 19 d’agost del 2015

Hereves de l'ahir, somiadores del demà

Un dia qualsevol, puges a les golfes de la memòria i et retrobes amb tot allò que et fa ser qui ets. Et veus ballant a la llum de la lluna, remullant-te nua en estanys i gorges, rient a l’escalf d’un foc encès a mitjanit. I t’arriben aromes de farigola i romaní, restes de pocions i ungüents, polsim de falguera, flors de calèndula, arrels de belladona. I el record obscur de la dona que acaba a la forca. Si pares bé l’orella, pots sentir les veus de les companyes entonant cançons d’esperança, mentre els ulls de la condemnada fiten per últim cop l’horitzó. És en va l’intent d’eliminar una forma de viure, penses, i amb el temps la forca es transforma en força. La força de les tradicions que perduren, com perdura l’afany per ser tu mateixa.
Ets tu quan deixes la vall, amb un grapat d’herbes remeieres a l’equipatge, i recorres camins i pobles guarint mals.  
Ets tu quan, sense infància i sense escola, llegeixes llibres en acabar la jornada, vencent la son i la ignorància dels qui et volen veure submisa.
Ets tu quan matines per fer camí cap a la fàbrica, i entretens les hores feixugues cantant sota el so eixordador dels telers.
Ets tu quan vesteixes amb pantalons per estudiar a la universitat quan només ho fan els homes.
Ara arreplegues els records de vides passades i en fas un farcell de paraules: bruixes d’ahir, trementinaires de somnis i de llibertat, teixidores de la veritat i la vida.
Et sents hereva de la lluita i la perseverança. I veus com el passat teixeix xarxa amb el present, cada cop que ens revoltem per la mort d’una dona en mans d’un home, cada cop que caminem soles per tirar endavant la família, cada cop que alcem la veu per damunt les injustícies i per fer valdre els nostres drets, menyspreats en lleis dictades per homes tancats en despatxos.
Baixes al carrer i comences a caminar, amb les butxaques plenes de somnis que et permetin resistir tots els embats. I, enmig del bullici de la ciutat, entones cançons d’esperança i de revolta.

dimarts, 18 d’agost del 2015

No oblidem

La matinada del 18 d'agost de 1936, Federico García Lorca era afusellat per les tropes franquistes. 79 anys després, les seves restes, com les de milers d'homes i dones, continuen enterrades en fosses comunes.
Difícilment podrem caminar cap a un futur de llibertat i justícia, si oblidem els qui van morir defensant-la en barrancs, cunetes, trinxeres o camps d'extermini.
En record de tots ells, "Gacela del amor desesperado", de García Lorca, musicat per Gemma Humet:
https://www.youtube.com/watch?v=s9w8NDzt0ws

Dins teu

Si un dia sents que de tu neixen nous brots,
no els escapcis,
deixa'ls créixer fins a saber de quin color són les teves flors.
Si un dia veus com volen els teus somnis,
no els deixis escapar,
construeix-los un niu des d'on et cantin nous camins.
De les llavors del teu futur, tria les que et facin més feliç.
És dins teu on tot comença.

(inspirat en aquest dibuix anònim, trobat en un carreró de Sevilla)

dijous, 13 d’agost del 2015

Qualsevol nit pot sortir el sol

Un rellotge de sol encarat al nord, allà on no hi arriba mai el sol. Pot semblar absurd, fins que entens la idea de qui el va crear: els raigs de sol sempre arriben a un indret o altre del planeta. Si la Terra fos transparent, a mitjanit veuríem el sol sota els nostres peus.
Serà cert que qualsevol nit pot sortir el sol!

                              Masia Mariona, Parc Natural del Monsteny

dimecres, 12 d’agost del 2015

Nits a ciutat

Immersos en nits artificials, sense estrella polar ni estels fugaços, no és estrany que perdem el nord i que els desitjos se'ns escapin entre presses i rutines enquistades.
I si apaguem els llums i obrim més els ulls?

dimarts, 30 de juny del 2015

Un segon de més

Es veu que el dia d'avui tindrà un segon de més. La Terra s'alenteix i cal fer periòdicament aquest ajustament. Si no es fes, cada 500 anys els rellotges tindrien una hora de retard.
L'astronomia ens defineix el temps. La física ens diu que és relatiu. La biologia ens en marca el ritme. El capitalisme hi posa un preu.
Però només nosaltres podem fer que cada segon valgui la pena.




diumenge, 28 de juny del 2015

dimarts, 23 de juny del 2015

Sant Joan 2015

Ha arribat el dia de fer endreça i desprendre’ns de tot allò que ens fa nosa i no ens permet avançar. Les pors i els dubtes que passegen per casa, les rancúnies absurdes amagades al fons dels calaixos, el diccionari de les paraules que fan mal i el dels silencis desoladors; la maleta de les presses i les cadenes que ens impedeixen moure’ns amb llibertat.
És hora d’arreplegar-ho tot, apilar-ho i consumir-ho a flamarades.
I en apagar-se la foguera, bufar-ne les cendres i reprendre el camí, una mica més lliures i un xic més feliços.

Bona revetlla de Sant Joan i bona Festa Nacional dels Països Catalans!

dimarts, 28 d’abril del 2015

Silenci

Escapar de les presses i de les paraules buides 
allà on el silenci ho omple tot i el temps sembla no existir.
Restar immòbil, 
tement que el mínim gest o el simple respirar puguin esquerdar el paisatge.
Fugir per trobar-te.
Callar per sentir-te.
I tornar amb els ulls plens d'imatges, 
per retrobar-les en el record, quan el cos i la ment et demanin calma.



dijous, 23 d’abril del 2015

Sant Jordi 2015

Diuen que llegir ens farà més lliures.
Potser és per això que a Catalunya de la literatura en fem Diada i els llibres omplen places i carrers.
I ho fem amb el record d'aquells que han lluitat dia a dia per aplanar el camí cap a la llibertat.
Amb la ploma incisiva de Xavier Vinader,
amb la samarreta d'Ovidi Montllor, vermella com la rosa,
amb les sabates d'en Jaume, que cantava Teresa Rebull.
I tants d'altres.
Amb la força de les paraules,
amb la tendresa de les roses,
seguim fent camí.
Bona Diada de Sant Jordi!

dimecres, 22 d’abril del 2015

Regalar llibres en blanc
i rosers plens de poncelles.
Per escriure junts la història
i estrenar noves primaveres.

dilluns, 20 d’abril del 2015

Mar de naufragis

Aigua salada,
d'onades i de llàgrimes,
en un mar on s'enfonsen somnis i vides.
Naufraguen xifres,
persones sense rostre.
I el seu record s'esborra
com les petjades a la sorra.
Fins quan?


dimecres, 15 d’abril del 2015

La veu de la Serra de Pàndols

Avui, als seus 95 anys, la Teresa Rebull se n'ha anat.
Nascuda a Sabadell, treballà de nena a una fàbrica tèxtil, com tantes de les nostres àvies. El seu activisme la va portar a viure bona part de la seva vida exiliada a la Catalunya Nord.
Des de la CAL Sabadell vam fer-li un homenatge l’any 2007 i vam tenir la sort de conèixer aquesta lluitadora incansable, referent de la lluita contra el franquisme i el nazisme, i una de les veus més carismàtiques de la Nova Cançó.
Ella cantava als desapareguts a la Batalla de l’Ebre. Diuen que a la Serra de Pàndols hi trobaren les sabates d’en Jaume. Ara segur que també hi ressona la veu de la Teresa.

Gràcies per tot! Que no ens manqui mai la teva energia i vitalitat, i “Visca l’amor!”

dilluns, 6 d’abril del 2015


Trobar empremtes del fons marí terra endins.
Poden ser simples pedres en el camí.
Poden ser petxines que un dia es gronxaven amb les onades.
Poden ser tresors de sirenes que han perdut el mar.
Tot depèn dels ulls que les mirin.

dimarts, 31 de març del 2015



Estimar quan tot és gris,
quan no hi ha ni un sol maó per construir el futur.
Però sí cors que bateguen.
I el convenciment que l'amor i la passió ho poden transformar tot.


dilluns, 30 de març del 2015

Enyors i anhels

Anhelo el vol dels falciots i els camps de gallarets.
I sé que quan arribin enyoraré els estols d'estornells i els paisatges enfarinats.
Serà que les estacions són cícliques perquè puguem enyorar-les.
És com desitjar veure't i començar a enyorar-te quan encara no has marxat.

divendres, 20 de març del 2015

Invocar la primavera

Hi ha qui desitja amb força la primavera. Com si, invocant-la, aconseguís que l'estació de les flors arribés abans.
Al·lèrgics i romàntics prefereixen abstenir-se'n.
Els embats immunitaris i sentimentals arribaran de totes totes.

Postes de sol

Si les condicions climàtiques ho permeten, avui pels volts de les set podrem gaudir d'una posta de sol.
La següent serà 24 hores després. Però no serà igual. Cada una té els seus matisos de llum i colors particulars.
El sol pot convertir un paisatge gris i fred com una autopista en un espectacle.
Fem-li cas no només quan hi ha un eclipsi.



diumenge, 8 de març del 2015

8 de març

Hereves de la lluita i la perseverança.
Somiadores de la llibertat i la justícia.
Teixidores de la veritat i la vida.
Som la memòria i la passió.
Som la llavor de l'esperança i la revolta.






diumenge, 22 de febrer del 2015

Aiguaneu

No sabràs mai si l'aiguaneu vol ser aigua o vol ser neu.
Ni perquè a voltes tinc ulls de pluja i a voltes sento fondre'm.
Ni com acaba aquest poema.





Futur


De la neu, en fem rius.
De l'hivern, primavera.
Del quart creixent, lluna plena.
Del silenci, paraules.
De passats obscurs, memòria i futurs de llum.