dijous, 29 de novembre del 2018

40 minuts


Un vidre. Un vidre fred ens separa. Instintivament hi posem les mans, fent-les coincidir, com una manera de substituir l'abraçada que no ens podem fer. 
Agafes l'auricular i per fi et sentim la veu, la teva veu enyorada! Parlem intensament, apressadament, esprement cada minut, cada segon de conversa. Amb cada paraula, s'afluixa una mica aquell nus que fa més d'un any que tinc permanentment instal·lat a la boca de l'estómac.
Els meus ulls són un riu a punt de desbordar-se, però es neguen a negar-se. I en lloc de plorar, riem. El teu sentit de l'humor és tan fort com les teves conviccions. Cada somriure és una victòria davant tots aquells que et volen veure tancat.
Una veu per megafonia anuncia que ens queden 5 minuts. Fas broma d'aquest parlar a contrarellotge i quan la comunicació s'interromp bruscament, a mitja conversa, encara seguim parlant, alçant la veu, llegint-nos els llavis i les mirades.
És hora de separar-nos, sense saber fins quan. 
Ens allunyem i et veiem alçar el puny, un puny clos, on guardes tota la força i tota l'esperança.

Presó de Lledoners, 24 de novembre de 2018

Petjades



Peus que van i vénen,
grans, menuts,
calçats o nus.
I enmig de tots ells,
els teus i els meus,
deixant petjades en sintonia,
efímeres com totes,
però gravades en la memòria
que perviu més enllà de vents i onades.

Capvespre












Cada capvespre llenço l'enyor al fons del mar, 
però les onades me'l retornen, 
bruscament batent contra les roques, 
o amb un vaivé suau, 
que s'escola fins l'últim racó del meu ser.

dissabte, 5 de maig del 2018

Lluernes en la nit fosca


Hi ha tardors que perviuen més enllà d’hiverns i primaveres.
L’octubre tenyí els arbres de roig i de groc i també les nostres vides.
Roig de revolta, groc de llibertat.
Gosaren ferir-nos, però a les cicatrius profundes hi hem empeltat la força de tot un poble.
Ara som les fulles que cap embat no pot fer caure.
Som les arrels que esquerden l’asfalt.
Som les flors que creixen sobre els murs, tossudes, valentes.
Gosaren empresonar-nos, però les nostres sàmares plenes de paraules volen alt per burlar totes les reixes.
Pretenen apagar els nostres anhels, però les lluernes dels nostres somnis segueixen il·luminant les places i els carrers.
Som la vida que palpita per ser lliure.
I arribarà el dia en què el nostre batec unànime serà tan fort que trencarà totes les cadenes.


Microrelat pel blog dedicat als presos polítics catalans: https://inundadecultura.blogspot.com/

dilluns, 15 de gener del 2018

Revolta de tardor

Fotografia: Elemaye

Hi ha qui espera primaveres per esclatar en mil colors i deixar anar perfums embriagadors a l'aire. 
Nosaltres esperem la tardor, el temps de mudar-se, de desprendre's de vells vestits i tenyir-ho tot de roig i de groc.
El temps de saber que no és en va que les fulles cauen, car són elles que alimenten la terra. A les seves entranyes teixim xarxes. Imperceptiblement tracem camins, abraçant arrels i sentint palpitar la vida, perquè és allà on tot mor i tot reneix.
Fins que arriba el dia en què esquerdem el sòl i creixem amunt, amb l'únic desig d'estimar un present daurat i ple d'esperança.

dissabte, 6 de gener del 2018

Dia de Reis


Els Tres Reis en un carreró de Friburg, Suïssa.

Avui voldria despertar i sentir la màgia d'aquells dies 
en què la vida era un present d'il·lusions i somriures.
Poder tancar els monstres i les pors dins les pàgines d'un conte.
I sentir que hi som tots.
I que res ni ningú ens destruirà els somnis.