Pouant els somnis

Em desvetllaré a mitjanit i perseguiré ansiosa imatges i records abans no caiguin en el pou de l'oblit. Mentre la raó pretén ofegar-los, inundant la ment de pensaments i preocupacions, jo em capbusso en l'inconscient i hi nedo contracorrent, amb l'anhel desesperat de tornar allà on era fa uns instants,  trobar-t'hi novament, i recuperar allò que m'has dit en somnis.

Lluna plena

Serà nit de lluna plena.

Ja puja la marea i amb ella afloren sentiments que semblaven oblidats. 

Buscaràs estrelles per guiar-los, per guiar-te, però avui serà en va.

Hauràs d'esperar, pacient, que la lluna decreixi i torni la foscor que permet als estels brillar amb força. 

I potser aleshores, trobaràs el nord que avui has perdut.

Màrtirs del segle XX

Fa uns mesos, vaig tenir ocasió de visitar alguns dels espais de la Batalla de l'Ebre, com la Serra de Pàndols, el municipi de Corbera d’Ebre i el Memorial de les Camposines. En aquest conjunt, situat als peus de l'Ermita de Sant Bartomeu, a la Fatarella, s’hi dipositen els ossos dels soldats que encara avui apareixen per la zona, alhora que serveix com a monument a tots els qui van perdre la vida en la fatídica Batalla. Unes plaques amb centenars de noms omplen les parets del recinte. Corresponen als soldats morts que han pogut ser identificats.  Hi busco noms familiars, en va. Els dos germans del meu avi, que hi van lluitar i no van tornar, no hi figuren. No sabem on, ni com van morir, i probablement no ho sabrem mai. Ells formen part d’una llista massa llarga de vides que es van perdre al camp de batalla i de noms que, amb el pas del temps, cauran en l’oblit.

Diumenge passat, els noms d’una altra llista rebien tots els honors i passaven a ser reconeguts com a màrtirs del segle XX. Un total de 522 persones, assassinades per motius religiosos durant la Guerra Civil, van ser beatificades per l’Església, en una celebració que va transcórrer sense fer la més mínima menció a les víctimes del bàndol republicà. Evidentment, no necessitem que ningú ens santifiqui a aquells que hem perdut, però la beatificació massiva celebrada a Tarragona em sembla terriblement injusta. Mentre uns són elevats a l’altar, els altres jeuen en fosses comunes sense identificar. No volem la seva beatificació, però sí el retorn de les cartes i documents que encara resten retinguts als arxius dels vencedors, així com la nul·litat dels judicis sumaríssims que van condemnar a mort a tants innocents, com el mateix President de la Generalitat, Lluís Companys, afusellat avui fa 73 anys.

Si la definició de màrtir, fugint de l’estrictament religiosa, ens diu que és la persona que pateix per restar fidel a una causa, em sembla que en trobaríem uns quants entre totes les persones anònimes que van lluitar pels valors democràtics i per la llibertat.

Diuen que la història posa cadascú al lloc que li pertoca. Potser serà així el dia que aconseguim que la història la deixi d’escriure el poder.

Inèrcia

Vivim en un món d'inèrcies preocupant, teixides per la rutina i el conformisme del dia a dia. 

Poca gent s'atura a fer-se preguntes, a qüestionar-se la realitat. 

Com s'explica, sinó, que algú hagi deixat correu comercial a la bústia d'una casa tapiada?

Temps de sega

Passat el juny, guardem la falç, però no el puny. Caminarem pels camps segats amb el record de la primavera i el somriure de la revolta. Conscients que les llavors plantades en forma de lluita i esforç acaben donant els seus fruits i que, un cop tallades les espigues altives, en queda el gra, finalment, lliure.

Concert per la llibertat...plena!

Dissabte 29 de juny a la tarda, volts del Camp Nou. Els turistes que han escollit aquest dia per fer un tomb pel voltant de l’estadi d’un dels millors clubs de futbol del món, aviat se n’adonen que la munió de gent que hi va arribant no ho fa per veure jugar l’equip blaugrana. Les banderes estelades, amb les quals segurament ja s’hauran familiaritzat, i la desfilada de samarretes amb missatges independentistes són indicatius d’un altre tipus d’esdeveniment.

Mentre observo la gentada que no para d’augmentar i les corrues d’autocars que omplen els carrers, penso que si algun d’aquests estrangers volgués aprofundir en la realitat del país, faria bé d’entrar al Camp Nou i gaudir de l’espectacle. Sis hores seguides de concert, amb més de 60 artistes a l’escenari són una mostra prou representativa de la música del país. I no només de la música. Si alguna cosa caracteritzava el concert organitzat per Òmnium Cultural, és que era més que un concert. Com ha passat en tants moments de la història d’aquest país, la música esdevé l’instrument per expressar els sentiments col·lectius i una eina que ens dóna força per seguir en la lluita pels nostres drets. Algunes de les cançons que ressonaven en les èpoques més fosques del franquisme van tornar a sentir-se el passat dissabte. Amb les mateixes veus i amb veus més joves, veus d’arreu dels Països Catalans, que deixaven clar que, malgrat que el procés d’independència abraci ara per ara tan sols el Principat, la consciència de la nació completa hi és. També veus vingudes de fora, fet que demostra que no estem sols en el nostre camí. Veus de solidaritat entre pobles, com el basc, el gallec o el palestí. I veus que anaven més enllà del clam independentista i aprofitaven l'avinentesa per denunciar les retallades, defensar la televisió pública, recordar a Esther Quintana o a Guillem Agulló. Algunes d'aquestes veus no han agradat a tots els presents i han incomodat a més d'un. Segurament a aquells que veuen la independència com una fita, quan en realitat és un mitjà per canviar les coses. 
Des d'aquí, el meu agraïment a totes les persones professionals i voluntàries que han fet possible aquest concert, i a tots els artistes que l'han omplert de contingut actuant com a altaveu de les inquietuds del poble. 
Volem la independència per construir un país de persones lliures. Només lluitant pels drets individuals i col·lectius i solidaritzant-nos amb la resta de pobles oprimits, estarem treballant veritablement per la llibertat i omplint la paraula de sentit. És així com aconseguirem que qualsevol nit surti el sol en aquest país petit i podrem alliberar-nos de les estaques a les quals encara estem lligats.

Les llengües en el nou Estat a debat

El passat dissabte 15 de juny a la tarda va tenir lloc a la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell el seminari titulat “Les llengües en el nou Estat”. L’acte, organitzat per la CAL Sabadell i Tallers per la Llengua, amb la col·laboració d’Òmnium Cultural Sabadell, la Plataforma per la Llengua Vallès Occidental i Sabadell per la Independència-ANC, tenia per objectiu posar sobre la taula el debat entorn l’estatus legal del català i les altres llengües en un futur Estat català. Un tema de plena actualitat i que desperta gran interès entre la ciutadania, com ho demostrà la seixantena llarga de persones que hi van acudir.

El seminari va servir per unir la visió d’experts sociolingüistes amb la de les principals entitats de foment de la llengua catalana. Així, durant la primera part, es van poder escoltar les opinions dels sociolingüistes Carme Junyent, Jordi Solé i Camardons i Xavier Vila, així com la de l’actual responsable lingüístic del Diari Ara, Albert Pla Nualart. Tot seguit fou el torn dels representants de les entitats: Jaume Marfany va parlar en nom de la CAL, Ferran Suay ho féu en nom de la Federació Llull (que engloba ACPV, Òmnium Cultural i l’Obra Cultural Balear), Bernat Gasull venia en representació de la Plataforma per la Llengua i David Vila i Ros de Tallers per la Llengua.

Al llarg de gairebé quatre hores, es van discutir temes com l’oficialitat única del català, l’opció d’usar termes com llengua nacional o llengua comuna o els perills que pot suposar pel català la cooficialitat amb el castellà. També es van repassar els estatus de les llengües en altres països i es va posar èmfasi en la importància del moment històric que estem vivint, el qual ens ofereix l’oportunitat de crear una nova i millor política lingüística, que protegeixi  les prop de 300 llengües que es parlen actualment a Catalunya. Un altre aspecte que es va remarcar fou el paper dels parlants en la pervivència i normalització de la llengua.

Finalment, el públic també hi va poder dir la seva, en un intens debat que encara va seguir hores després a les xarxes socials sota l’etiqueta #llengüesnouEstat, creada especialment per l’esdeveniment.

L’objectiu de generar debat, doncs, quedà acomplert. Ara les entitats organitzadores i col·laboradores de l’acte treballen en l’edició d’un llibret digital que recollirà les ponències i les principals conclusions del seminari. 

De ben segur que el tema continuarà tractant-se des de diferents àmbits i caldrà continuar-hi treballant, tot esperant que les opinions d’aquells qui porten anys treballant per la llengua siguin tingudes en consideració quan arribi el moment de dissenyar la política lingüística del nou Estat.

Article publicat a La Drecera el dimecres 26.06.2013:  http://www.vilaweb.cat/noticia/4129223/20130626/llengues-debat.html