La primavera es deixa entrellucar enmig de l'hivern.
Tot el que amaguen les branques nues,
arriba un dia en què rebrota.

Ens disfressarem de somnis.
Cadascú dels seus.
Sortirem al carrer
i buscarem algú que vagi vestit com nosaltres.


Ens disfressarem de paraules.
D'aquelles que no ens hem dit.
Quan ens trobem en farem versos,
i serà aleshores quan ho entendrem tot.


Ens disfressarem de capsetes de música.
Silencioses, esperarem que algú ens obri
i descobreixi les mil melodies
que tenim guardades a l'interior.


Ens disfressarem d'estrelles.
I brillarem de nit somrients,
recordant els racons secrets
on ens hem amagat durant el dia.


Potser un dia, llevats de màscares i disfresses,
descobrim que no som més que això:
els somnis que compartim,
les paraules que ens diem,
les melodies que ens acompanyen,
les estrelles que ens guien.

Si quan ens enamorem perdem el nord, em trobaràs al sud, esperant-te.

La por transformada en força.
El rancor, en esperança.
La prohibició, en resistència.
Els records, guardats en el puny i en la mirada.
Avui es compleixen 75 anys de l'entrada de les tropes franquistes a Sallent i a Sabadell. 
Dels sentiments del passat n'hem fet camins pel futur.
Vosaltres ja no hi sou per veure-ho -o potser sí-, però les vostres besnétes compten les estelades que veuen pels carrers.
Perquè tot el que se sembra acaba donant fruit i arribarà el dia en què del vostre esforç i la vostra lluita en naixerà la llibertat i la victòria.

El present no és res més que un grapat de records del passat i un esbós dels plans del futur.

Em trobaràs vora el mar.
Allà on els petons són salats i les mirades es claven en l'horitzó.

Es va enamorar bojament, fins al punt de perdre el nord.
I no hauria passat res, si no fos que es tractava d'una brúixola.