La flama i la llengua

El foc sempre ens ha captivat. Ens aplega al seu voltant, ens il·lumina, ens escalfa i ens fa somniar.

M’imagino els primers homes i dones entorn una foguera compartint pensaments i sentiments amb una parla primitiva.

I després vingueren els contes a la vora del foc.

El foc i la parla.

La flama i la llengua. I la cultura i les tradicions.

Les mantenim vives perquè són part del que som, perquè ens uneixen com a poble i perquè amb elles mantenim vius els nostres somnis.

Bona revetlla de Sant Joan i bona festa nacional dels Països Catalans!

Jardins de paraules

Tinc un jardí de paraules, on hi creixen espècies que no recordo haver plantat.

Però ja se sap que les llavors voleien i s'escampen en forma de sàmares o plomalls.

Començaré a estimar els dies de vent si em porten mots del teu jardí, que facin créixer en el meu plantes estranyes i exòtiques, potser amb punxes i espines, però amb flors perfumades d'una indescriptible bellesa.

Lluna i sol. Sol i lluna.

Sempre separats en el temps i en l'espai, però dependents l'un de l'altre. 

La lluna és juganera i es diverteix reflectint la llum del sol mentre ell dorm. Vol saber què se sent a l'il·luminar la terra, a l'entrar sigilosament per les finestres de les cases, que l'astre ha escalfat a consciència durant el dia.

Presumida com és, s'emmiralla sobre les aigües de mars i llacs. A vegades ho fa sobre fredes plaques solars. Aleshores adopta un posat trist, en adonar-se que ella no escalfa ni dóna energia.

Però quan el sol es desvetlla, hi ha dies en què la convenç per quedar-se una estona compartint amb ell el cel. És llavors quan li diu a cau d'orella que és ella qui alimenta els somnis, qui remou marees i sentiments i qui fa que el dia tingui sentit.

La lluna sospira, sabent que el seu és un amor impossible. 

I després d'intercanviar unes últimes mirades, desapareix en l'horitzó.

La vida és més dolça si al final de tot l'àpat diari, 

reservem un raconet per les post(r)es de sol.

A la deriva

El mariner experimentat va decidir, tot d'una, navegar a la deriva.
I fou així com els vents i els corrents el van dur a descobrir illes desconegudes i platges paradisíaques.
Potser el més interessant de la vida no es troba en mapes escrits ni en rumbs preestablerts.

Badabadocs

La vida és imprevisible, intel·ligent, tossuda, divertida, sorprenent. 
Només cal aturar-se entre les presses i el brogit dels cotxes, i descobrir-la fent-se un lloc entre el ciment i l'asfalt.
I mirar-la, i que ella et miri.
Badar, badar com un badoc.
Potser és per això que, al Vallès, d'aquestes flors en diem badabadocs.

Sant Jordi 2014

En una realitat paral·lela, les dones i els homes passegen cada dia amb roses pels carrers.
Els joves s'aprenen versos i els reciten, o se n'inventen de nous.

Els infants es distreuen llegint o queden absorts escoltant contes i llegendes.

I els poetes, novel·listes, contistes i tota mena d'escriptors són els protagonistes, o millor dit, els herois del poble.

La gent els saluda pel carrer amb un "gràcies per fer-nos viatjar en el temps, en l'espai. Gràcies per fer-nos somniar.

Gràcies per salvar els mots, per donar-los vida, per donar-nos vida!"

I així cada dia de l'any.

Cada dia menys un, que se'ls ha escapat del calendari i ha pres forma en un país que estima la literatura, un país que de les roses, als llavis o de paper, en fa poemes, un país que sap el que és lluitar cada dia contra dracs per aconseguir la llibertat.

Gaudim de la festa i, si pot ser, conservem-ne l'esperit més enllà de la diada.

Que tingueu un bon Sant Jordi!