Inèrcia

Vivim en un món d'inèrcies preocupant, teixides per la rutina i el conformisme del dia a dia. 

Poca gent s'atura a fer-se preguntes, a qüestionar-se la realitat. 

Com s'explica, sinó, que algú hagi deixat correu comercial a la bústia d'una casa tapiada?

Temps de sega

Passat el juny, guardem la falç, però no el puny. Caminarem pels camps segats amb el record de la primavera i el somriure de la revolta. Conscients que les llavors plantades en forma de lluita i esforç acaben donant els seus fruits i que, un cop tallades les espigues altives, en queda el gra, finalment, lliure.

Concert per la llibertat...plena!

Dissabte 29 de juny a la tarda, volts del Camp Nou. Els turistes que han escollit aquest dia per fer un tomb pel voltant de l’estadi d’un dels millors clubs de futbol del món, aviat se n’adonen que la munió de gent que hi va arribant no ho fa per veure jugar l’equip blaugrana. Les banderes estelades, amb les quals segurament ja s’hauran familiaritzat, i la desfilada de samarretes amb missatges independentistes són indicatius d’un altre tipus d’esdeveniment.

Mentre observo la gentada que no para d’augmentar i les corrues d’autocars que omplen els carrers, penso que si algun d’aquests estrangers volgués aprofundir en la realitat del país, faria bé d’entrar al Camp Nou i gaudir de l’espectacle. Sis hores seguides de concert, amb més de 60 artistes a l’escenari són una mostra prou representativa de la música del país. I no només de la música. Si alguna cosa caracteritzava el concert organitzat per Òmnium Cultural, és que era més que un concert. Com ha passat en tants moments de la història d’aquest país, la música esdevé l’instrument per expressar els sentiments col·lectius i una eina que ens dóna força per seguir en la lluita pels nostres drets. Algunes de les cançons que ressonaven en les èpoques més fosques del franquisme van tornar a sentir-se el passat dissabte. Amb les mateixes veus i amb veus més joves, veus d’arreu dels Països Catalans, que deixaven clar que, malgrat que el procés d’independència abraci ara per ara tan sols el Principat, la consciència de la nació completa hi és. També veus vingudes de fora, fet que demostra que no estem sols en el nostre camí. Veus de solidaritat entre pobles, com el basc, el gallec o el palestí. I veus que anaven més enllà del clam independentista i aprofitaven l'avinentesa per denunciar les retallades, defensar la televisió pública, recordar a Esther Quintana o a Guillem Agulló. Algunes d'aquestes veus no han agradat a tots els presents i han incomodat a més d'un. Segurament a aquells que veuen la independència com una fita, quan en realitat és un mitjà per canviar les coses. 
Des d'aquí, el meu agraïment a totes les persones professionals i voluntàries que han fet possible aquest concert, i a tots els artistes que l'han omplert de contingut actuant com a altaveu de les inquietuds del poble. 
Volem la independència per construir un país de persones lliures. Només lluitant pels drets individuals i col·lectius i solidaritzant-nos amb la resta de pobles oprimits, estarem treballant veritablement per la llibertat i omplint la paraula de sentit. És així com aconseguirem que qualsevol nit surti el sol en aquest país petit i podrem alliberar-nos de les estaques a les quals encara estem lligats.

Les llengües en el nou Estat a debat

El passat dissabte 15 de juny a la tarda va tenir lloc a la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell el seminari titulat “Les llengües en el nou Estat”. L’acte, organitzat per la CAL Sabadell i Tallers per la Llengua, amb la col·laboració d’Òmnium Cultural Sabadell, la Plataforma per la Llengua Vallès Occidental i Sabadell per la Independència-ANC, tenia per objectiu posar sobre la taula el debat entorn l’estatus legal del català i les altres llengües en un futur Estat català. Un tema de plena actualitat i que desperta gran interès entre la ciutadania, com ho demostrà la seixantena llarga de persones que hi van acudir.

El seminari va servir per unir la visió d’experts sociolingüistes amb la de les principals entitats de foment de la llengua catalana. Així, durant la primera part, es van poder escoltar les opinions dels sociolingüistes Carme Junyent, Jordi Solé i Camardons i Xavier Vila, així com la de l’actual responsable lingüístic del Diari Ara, Albert Pla Nualart. Tot seguit fou el torn dels representants de les entitats: Jaume Marfany va parlar en nom de la CAL, Ferran Suay ho féu en nom de la Federació Llull (que engloba ACPV, Òmnium Cultural i l’Obra Cultural Balear), Bernat Gasull venia en representació de la Plataforma per la Llengua i David Vila i Ros de Tallers per la Llengua.

Al llarg de gairebé quatre hores, es van discutir temes com l’oficialitat única del català, l’opció d’usar termes com llengua nacional o llengua comuna o els perills que pot suposar pel català la cooficialitat amb el castellà. També es van repassar els estatus de les llengües en altres països i es va posar èmfasi en la importància del moment històric que estem vivint, el qual ens ofereix l’oportunitat de crear una nova i millor política lingüística, que protegeixi  les prop de 300 llengües que es parlen actualment a Catalunya. Un altre aspecte que es va remarcar fou el paper dels parlants en la pervivència i normalització de la llengua.

Finalment, el públic també hi va poder dir la seva, en un intens debat que encara va seguir hores després a les xarxes socials sota l’etiqueta #llengüesnouEstat, creada especialment per l’esdeveniment.

L’objectiu de generar debat, doncs, quedà acomplert. Ara les entitats organitzadores i col·laboradores de l’acte treballen en l’edició d’un llibret digital que recollirà les ponències i les principals conclusions del seminari. 

De ben segur que el tema continuarà tractant-se des de diferents àmbits i caldrà continuar-hi treballant, tot esperant que les opinions d’aquells qui porten anys treballant per la llengua siguin tingudes en consideració quan arribi el moment de dissenyar la política lingüística del nou Estat.

Article publicat a La Drecera el dimecres 26.06.2013:  http://www.vilaweb.cat/noticia/4129223/20130626/llengues-debat.html

Somni d'una nit d'estiu

Aquesta nit he somniat que milers de flames enceses recorrien el meu país per reclamar-ne la llibertat. He somniat que més de 80 cims havien estat coronats en una setmana per reivindicar la nostra unitat com a poble. He somniat en les tradicions d’aquesta nit màgica: he sortit a collir plantes remeieres a mitjanit, per curar-nos de tots els mals, també aquell que ve d’Almansa. He somniat que m’endinsava en el bosc, col·locava un mocador de seda blanc sota una falguera per després tornar-hi a recollir-ne les llavors, caigudes com una pols d’or. D’elles se n’obté riquesa i una capacitat irresistible d’enamorar. Riquesa de drets i llibertats, i capacitat d’enamorar qui vingui de fora a estimar aquest país com a seu. He somniat que m’entretenia comptant estrelles. Diuen que com més en comptes a la mitjanit de Sant Joan, més ric et faràs. Rics en valors i sentiments compartits. Ja de matinada, he sortit a trepitjar la rosada, la del matí de Sant Joan dóna l’eterna joventut a allò que toca. La joventut i la força que necessitem per aconseguir fer realitat els anhels d’aquest poble.

Crisàlides del sistema

El so repetitiu del despertador marca l'inici d'un nou dia. Mig d'esma, et desfàs dels llençols que t'embolcallen en el món de Morfeu i entres al món de la raó, on les teles d'un sistema que no has triat et lliguen i t'impedeixen moure't amb llibertat.

El puny, clos, guarda els records d'un passat ple de ferides obertes, la ràbia d'un present injust, i l'anhel pel futur que ha d'arribar. Els somnis de la nit queden tapiats pels murs de la rutina. El temps, hipotecat en obligacions i deures. Els drets, diluïts. El vestir, cenyit a les modes homogenitzadores. La vida, esclava de les xifres que ballen en caixers i oficines.

 

Però els sentiments són ingovernables i per moltes lleis i normes que t'imposin, dins la crisàlide, el cor et batega fort. Et deleixes per fer quelcom més que habitar el món. Vols viure'l! Ignorar les busques del rellotge. Endevinar que passen les hores perquè el sol s'enrogeix fins a fondre's amb l'horitzó. No saber d'on bufa el vent, però deixar que et despentini i s'endugui els pensaments enllà. Córrer nua entre camps de gallerets. No planificar absurdament la vida, deixar que sigui ella qui et sorprengui.

 

I com a crisàlide que ets, dins teu la papallona va forjant-se. Lentament, en veus créixer les ales, tenyides de colors, que et permetran, finalment, esquinçar el tel de la presó i volar.

Canvi d'armari

El sol que decideix quedar-se més hores escalfant-nos, els camps que trenquen la monotonia del verd i s’omplen de colors, els xiscles dels falciots que anuncien la seva arribada... I a casa, el canvi d’armari. Com una mena de ritual per impedir al fred repensar-se i tornar, amagaré les mantes, la llana i la pana, i retrobaré les samarretes i els vestits de tirants.  Faré lloc a les paraules provinents d’indrets més càlids: els pantalons de les illes Bermudes (1) arraconaran l’anorac (2) inuit. I enlloc de vestir-nos a l'illa de Jersei (3), anirem a un atol del Pacífic a buscar el biquini (4) i el seu efecte explosiu.

A la capsa de les bufandes hi quedaran atrapats els records càlids del temps hivernal: les estampes d’un matí nevat, el fred d’esperar-te, oblidat amb un segon del teu somriure, els llençols gèlids, i els meus peus glaçats que busquen l’escalfor dels teus.

La calor inundarà tots els racons de la llar i el radiador hivernarà tot l’estiu, com un drac de costelles fredes endormiscat. De tant en tant, sentirem el crec-crec de la sorra de platja passejant-se per casa.

Al balcó, apareixerà la tauleta dels sopars a la fresca i el tendal ens resguardarà de les hores de més sol. 
Alguna cosa però, restarà immutable: l’estelada onejant-hi, faci fred, vent, pluja, calor o glaci, com una metàfora del poble que, malgrat tots els embats, resisteix.

(1) Bermudes: del nom de les illes Bermudes, a l'Atlàntic Nord, on són molt corrents aquests pantalons.

(2) Anorac: de l'inuit (la llengua dels esquimals) anorak, derivat d'anoré, que significa 'vent'.

(3) Jersei: prové de l'illa anglesa de Jersey, productora de llana.

(4) Biquini: prové del nom de l'atol Bikini, en ple Pacífic, on els Estats Units van realitzar proves nuclears després de la Segona Guerra Mundial. Quan poc després va aparèixer la peça de bany, se la va anomenar així per l'efecte explosiu que va provocar.