La vida és més dolça si al final de tot l'àpat diari, 

reservem un raconet per les post(r)es de sol.

A la deriva

El mariner experimentat va decidir, tot d'una, navegar a la deriva.
I fou així com els vents i els corrents el van dur a descobrir illes desconegudes i platges paradisíaques.
Potser el més interessant de la vida no es troba en mapes escrits ni en rumbs preestablerts.

Badabadocs

La vida és imprevisible, intel·ligent, tossuda, divertida, sorprenent. 
Només cal aturar-se entre les presses i el brogit dels cotxes, i descobrir-la fent-se un lloc entre el ciment i l'asfalt.
I mirar-la, i que ella et miri.
Badar, badar com un badoc.
Potser és per això que, al Vallès, d'aquestes flors en diem badabadocs.

Sant Jordi 2014

En una realitat paral·lela, les dones i els homes passegen cada dia amb roses pels carrers.
Els joves s'aprenen versos i els reciten, o se n'inventen de nous.

Els infants es distreuen llegint o queden absorts escoltant contes i llegendes.

I els poetes, novel·listes, contistes i tota mena d'escriptors són els protagonistes, o millor dit, els herois del poble.

La gent els saluda pel carrer amb un "gràcies per fer-nos viatjar en el temps, en l'espai. Gràcies per fer-nos somniar.

Gràcies per salvar els mots, per donar-los vida, per donar-nos vida!"

I així cada dia de l'any.

Cada dia menys un, que se'ls ha escapat del calendari i ha pres forma en un país que estima la literatura, un país que de les roses, als llavis o de paper, en fa poemes, un país que sap el que és lluitar cada dia contra dracs per aconseguir la llibertat.

Gaudim de la festa i, si pot ser, conservem-ne l'esperit més enllà de la diada.

Que tingueu un bon Sant Jordi!

Primavera

Direm primavera i veurem les branques nues estremir-se amb els primers brots.
Ho direm fixant els ulls cel enllà, esperant l'arribada dels falciots i les orenetes, mentre la terra, cansada de glaçades, es deleix per tenyir-se de colors.
Direm primavera, invocant-la amb desfici, sabent que l'hivern ja la percep i, mig vençut, comença a rendir-se als seus encants.

La primavera es deixa entrellucar enmig de l'hivern.
Tot el que amaguen les branques nues,
arriba un dia en què rebrota.

Ens disfressarem de somnis.
Cadascú dels seus.
Sortirem al carrer
i buscarem algú que vagi vestit com nosaltres.


Ens disfressarem de paraules.
D'aquelles que no ens hem dit.
Quan ens trobem en farem versos,
i serà aleshores quan ho entendrem tot.


Ens disfressarem de capsetes de música.
Silencioses, esperarem que algú ens obri
i descobreixi les mil melodies
que tenim guardades a l'interior.


Ens disfressarem d'estrelles.
I brillarem de nit somrients,
recordant els racons secrets
on ens hem amagat durant el dia.


Potser un dia, llevats de màscares i disfresses,
descobrim que no som més que això:
els somnis que compartim,
les paraules que ens diem,
les melodies que ens acompanyen,
les estrelles que ens guien.