Pujar muntanyes.

Veure-ho tot des d'una altra perspectiva.

Aprendre a evitar els viaranys que no porten a enlloc. 

Descobrir dreceres. Però també llargs senders per quan ens plagui fer del camí 

una passejada on el temps no existeixi.

Només l'espai i tot el que l'omple: olors, colors, cants i silenci.

El futur que els devem

Es deia Joan. A casa expliquen que l'enviaren a la guerra quan encara era un nen. Als de la seva edat els van anomenar la Lleva del Biberó. Com tants d'altres, en Joan no va tornar.

Les il·lusions, la joventut, la vida... tot es va perdre en l'absurditat de la guerra. Però en queda el record, i des d'ahir, el seu nom figura en una de les plaques del Memorial de les Camposines.

Precisament ahir, al mateix moment que a la Fatarella rendíem homenatge als desapareguts a la Batalla de l'Ebre, més de 900 alcaldes s'aplegaven al Palau de la Generalitat en un dia històric.
Tard o d'hora, és el poble qui escriu la història. I l'escrivim amb el record i l'esperança d'aquells que ja no hi són, i amb la il·lusió dels que vindran. A tots ells els devem la victòria, que ens ha de portar a construir un país més just i més lliure. 

Tardor

Durant dies i nits d'estiu, ha tret el cap impacient, com si tingués quelcom a dir-nos. Avui, finalment, ha vingut per quedar-se.
Potser és ella qui ara em sospira a cau d'orella que si les fulles caduques cauen, també podem fer caure els sistemes caducs. Només cal que els agitem, de manera insistent i constant, fins aconseguir branques nues, d'on veurem florir una nova i radiant primavera.

Diada 2014

Samarretes grogues i vermelles esteses als terrats.
Testimonis silenciosos d'un dia que durarà anys.
Vestir de colors per bastir somnis.
El de votar, el de guanyar, però sobretot, el de transformar.

La flama i la llengua

El foc sempre ens ha captivat. Ens aplega al seu voltant, ens il·lumina, ens escalfa i ens fa somniar.

M’imagino els primers homes i dones entorn una foguera compartint pensaments i sentiments amb una parla primitiva.

I després vingueren els contes a la vora del foc.

El foc i la parla.

La flama i la llengua. I la cultura i les tradicions.

Les mantenim vives perquè són part del que som, perquè ens uneixen com a poble i perquè amb elles mantenim vius els nostres somnis.

Bona revetlla de Sant Joan i bona festa nacional dels Països Catalans!

Jardins de paraules

Tinc un jardí de paraules, on hi creixen espècies que no recordo haver plantat.

Però ja se sap que les llavors voleien i s'escampen en forma de sàmares o plomalls.

Començaré a estimar els dies de vent si em porten mots del teu jardí, que facin créixer en el meu plantes estranyes i exòtiques, potser amb punxes i espines, però amb flors perfumades d'una indescriptible bellesa.

Lluna i sol. Sol i lluna.

Sempre separats en el temps i en l'espai, però dependents l'un de l'altre. 

La lluna és juganera i es diverteix reflectint la llum del sol mentre ell dorm. Vol saber què se sent a l'il·luminar la terra, a l'entrar sigilosament per les finestres de les cases, que l'astre ha escalfat a consciència durant el dia.

Presumida com és, s'emmiralla sobre les aigües de mars i llacs. A vegades ho fa sobre fredes plaques solars. Aleshores adopta un posat trist, en adonar-se que ella no escalfa ni dóna energia.

Però quan el sol es desvetlla, hi ha dies en què la convenç per quedar-se una estona compartint amb ell el cel. És llavors quan li diu a cau d'orella que és ella qui alimenta els somnis, qui remou marees i sentiments i qui fa que el dia tingui sentit.

La lluna sospira, sabent que el seu és un amor impossible. 

I després d'intercanviar unes últimes mirades, desapareix en l'horitzó.