Un segon de més

Es veu que el dia d'avui tindrà un segon de més. La Terra s'alenteix i cal fer periòdicament aquest ajustament. Si no es fes, cada 500 anys els rellotges tindrien una hora de retard.

L'astronomia ens defineix el temps. La física ens diu que és relatiu. La biologia ens en marca el ritme. El capitalisme hi posa un preu.

Però només nosaltres podem fer que cada segon valgui la pena.

28 de juny

La vida és més bonica quan s'omple de colors i s'estima lliurement.

Sant Joan 2015

Ha arribat el dia de fer endreça i desprendre’ns de tot allò que ens fa nosa i no ens permet avançar. Les pors i els dubtes que passegen per casa, les rancúnies absurdes amagades al fons dels calaixos, el diccionari de les paraules que fan mal i el dels silencis desoladors; la maleta de les presses i les cadenes que ens impedeixen moure’ns amb llibertat.

És hora d’arreplegar-ho tot, apilar-ho i consumir-ho a flamarades.

I en apagar-se la foguera, bufar-ne les cendres i reprendre el camí, una mica més lliures i un xic més feliços.

Bona revetlla de Sant Joan i bona Festa Nacional dels Països Catalans!

Silenci

Escapar de les presses i de les paraules buides 

allà on el silenci ho omple tot i el temps sembla no existir.

Restar immòbil, 

tement que el mínim gest o el simple respirar puguin esquerdar el paisatge.

Fugir per trobar-te.

Callar per sentir-te.

I tornar amb els ulls plens d'imatges, 

per retrobar-les en el record, quan el cos i la ment et demanin calma.

Sant Jordi 2015

Diuen que llegir ens farà més lliures.
Potser és per això que a Catalunya de la literatura en fem Diada i els llibres omplen places i carrers.
I ho fem amb el record d'aquells que han lluitat dia a dia per aplanar el camí cap a la llibertat.
Amb la ploma incisiva de Xavier Vinader,
amb la samarreta d'Ovidi Montllor, vermella com la rosa,
amb les sabates d'en Jaume, que cantava Teresa Rebull.
I tants d'altres.
Amb la força de les paraules,
amb la tendresa de les roses,
seguim fent camí.
Bona Diada de Sant Jordi!

Regalar llibres en blanc
i rosers plens de poncelles.
Per escriure junts la història
i estrenar noves primaveres.

Mar de naufragis

Aigua salada,
d'onades i de llàgrimes,
en un mar on s'enfonsen somnis i vides.
Naufraguen xifres,
persones sense rostre.
I el seu record s'esborra
com les petjades a la sorra.
Fins quan?