Primavera des del balcó

Prat de Cadí, juny del 2019

I diuen que ha començat la primavera. I intentem sentir-la des del nostre tros de cel, de terrat, des dels petits patis i balcons on fem créixer flors de tots colors i a on sortim com sargantanes buscant l'escalfor del sol.
Mallerengues, verdums i merles refilen des dels arbres, mentre els meus ulls busquen impacients l'arribada de falciots i orenetes.
Anhelant el moment de poder volar lluny d'aquestes quatre parets, apaivaguem el desig recordant llocs i moments d'un passat més lliure.           

Vides confinades

I de cop, la vida deixa de ser aquell anar amunt i avall amb presses, sempre pendent de les busques del rellotge, i es converteix en un dia a dia plàcid entre les parets de casa. Amb més temps per llegir, per escriure, per escriure'ns, per sentir-nos paradoxalment més a prop els uns dels altres. I enyorem allò que no podem fer i fem tot allò que un dia enyorarem.

I sortim més al balcó, la nostra particular talaia oberta a un món d'escenes quotidianes. L'home que pinta una barana, les nenes que fan jocs improvisats a la terrassa d'un bloc de pisos, la família que ha muntat un gimnàs al pati de casa. I compartim sons i música, i aplaudiments a les 8 del vespre, i a poc a poc deixem de ser aquells complets desconeguts que habiten un racó de la ciutat.

Retrat alfabètic d'Esther i Joshua Lederberg

ADN: Sigles corresponents a l'àcid desoxiribonucleic, la molècula que conté la informació genètica de tots els éssers vius i d'alguns virus. L'ADN bacterià va ser objecte d'estudi d'Esther i Joshua Lederberg./ Siglas correspondientes al ácido desoxirribonucleico, la molécula que contiene la información genética de todos los seres vivos y de algunos virus. El ADN bacteriano fue objeto de estudio de Esther y Joshua Lederberg.

Bronx: Districte metropolità de la ciutat de Nova York on va néixer Esther Lederberg el 18 de desembre de 1922./ Distrito de la ciudad de Nueva York donde nació Esther Lederberg el 18 de diciembre de 1922.

Colònia bacteriana/Colonia bacteriana: Agrupació de bacteris originats a partir d'una cèl·lula mare que s'estableixen i creixen sobre un determinat medi./ Agrupación de bacterias originadas a partir de una bacteria madre que se establecen y crecen sobre un determinado medio.

Dale Kaisser: Professor emèrit de bioquímica i genetista molecular de la Universitat de Stanford, que posà en valor el treball d'Esther Lederberg: "El descobriment del fag λ per Esther Lederberg ha tingut una profunda influència en genètica molecular i en virologia […]. Ha permès una enorme quantitat de treball a un elevat número de persones, convertint-se en model pels virus animals que tenen cicles semblants, incloent virus tumorals i de l'herpes, o el VIH que provoca la SIDA"./ Profesor emérito de bioquímica y genetista molecular de la Universidad de Stanford, que puso en valor los trabajos de Esther Lederberg: "El descubrimiento del fago λ por Esther Lederberg ha tenido una profunda influencia en genética molecular y en virología […]. Ha permitido una enorme cantidad de trabajo a un elevado número de personas, convirtiéndose en modelo para los virus animales que tienen ciclos semejantes, incluyendo virus tumorales y del herpes, o el VIH que provoca el SIDA".

Escherichia coli: Bacteri que forma part de la flora intestinal humana i que ha estat àmpliament estudiat degut a la facilitat per obtenir-lo i cultivar-lo./ Bacteria que forma parte de la flora intestinal humana y que ha sido ampliamente estudiada debido a la facilidad para obtenerla y cultivarla.       

Fag lambda/Fago lambda: Virus d'ADN que infecta a Escherichia coli. Va ser aïllat per primera vegada per Esther Lederberg l'any 1950. La jove doctora va ser la primera a descobrir que el fag pot invadir un bacteri i integrar el seu ADN en el cromosoma de la cèl·lula infectada, seguint un comportament fins aleshores desconegut./ Virus de ADN que infecta a Escherichia coli. Fue aislado por primera vez por Esther Lederberg en 1950. La joven doctora fue la primera en descubrir que el fago puede invadir una bacteria e integrar su ADN en el cromosoma de la celula infectada, seguiendo un comportamiento hasta el momento desconocido.

Genètica microbiana/Genética microbiana: Ciència que estudia els mecanismes de l'herència en els microorganismes, a la qual es van dedicar Esther i Joshua Lederberg./ Ciencia que estudia los mecanismos de la herencia en los microorganismos, a la cual se dedicaron Esther i Joshua Lederberg.

Hunter College: Universitat integrada en el sistema públic de la Universitat de la Ciutat de Nova York, on Esther es va graduar en bioquímica l'any 1942./ Universidad integrada en el sistema público de la Universidad de la Ciudad de Nueva York, donde Esther se graduó en bioquímica en 1942.

Illinois: El 1956, la Societat de bacteriòlegs d'Illinois (Society of Illinois Bacteriologists) va concedir el Premi Pasteur a Esther i Joshua Lederberg, en "reconeixement a les seves contribucions a la microbiologia, i particularment pels seus estudis fonamentals de genètica bacteriana"./ En 1956, la Sociedad de bacteriólogos de Illinois (Society of Illinois Bacteriologists)  concedió el Premio Pasteur a  Esther y Joshua Lederberg, en "reconocimiento a sus contribuciones a la microbiología, y particularmente por sus estudios fundamentales de genética bacteriana".

Jane Coffin Childs Fund for Medical Research: Fundació creada l'any 1937 que ofereix a científics altament qualificats l'oportunitat de treballar en recerca biomèdica sobre el càncer. Joshua va obtenir una beca durant els anys 1946-1947./ Fundación creada en 1937 que ofrece a científicos altamente cualificados la oportunidad de trabajar en investigación biomédica sobre el cáncer. Joshua obtuvo una beca durante los años 1946-1947.

Kennedy: Laboratoris de medicina molecular dels quals l'any 1962 Joshua va ser nombrat director./ Laboratorios de medicina molecular de los cuales en 1962 Joshua fue nombrado director.

Lisogènic i Lític/ Lisogénico y Lítico: Són els dos cicles de vida del fag lambda descrits per Esther Lederberg: durant el lisogènic el virus incorpora el seu material genètic dins el cromosoma de la cèl·lula infectada i es multiplica com un gen més, mentre que durant el cicle lític el virus es multiplica dins el bacteri fins a provocar la seva mort i l'alliberament de virions./ Son los dos ciclos de vida del fago lambda descritos por Esther Lederberg: durante el lisogénico el virus incorpora su material genético dentro del cromosoma de la célula infectada y se multiplica como un gen más, mientras que durante el ciclo lítico el virus se multiplica dentro de la bacteria hasta provocar su muerte y la liberación de viriones.

Montclair: Població de l'estat de Nova Jersey on va néixer Joshua Lederberg el 23 de maig de 1925./ Población del estado de Nueva Jersey donde nació Joshua Lederberg el 23 de mayo de 1925.

Nobel: L'any 1958 Joshua, amb 33 anys, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments referents a la recombinació genètica i a l'organització del material genètic dels bacteris, junt amb George Wells Beadle i Edward Lawrie Tatum. Malgrat la majoria de les investigacions les feia conjuntament amb la seva companya de feina i esposa, només ell va ser  reconegut amb el Nobel./ En 1958 Joshua, con 33 años, fue guardonado con el Premio Nobel de Medicina o Fisiología por sus descubrimientos referentes a la recombinación genética y a la organización del material genético de las bacterias, junto a George Wells Beadle i Edward Lawrie Tatum. A pesar de que la mayoría de las investigaciones las hacía junto a su compañera de trabajo y esposa, solamente él fue reconocido con el Nobel.

Organisme model/Organismo modelo: En biologia s'anomena així a aquells organismes que s'estudien per entendre determinats fenòmens biològics i que poden servir per entendre con funcionen aquests processos en altres organismes. Quan Esther Lederberg va descobrir el fag lambda, aquest es va convertir en un organisme model per a l'estudi d'altres virus amb comportament semblant/ En biología se denominan así aquellos organismos que se estudian para entender determinados fenómenos biológicos y que pueden servir para entender como funcionan estos procesos en otros organismos. Cuando Esther Lederberg descubrió el fago lambda, éste se convirtió en un organismo modelo para el estudio de otros virus con comportamiento parecido.

Plasmidis/Plásmidos: Molècules d'ADN generalment circular que es repliquen i es transmeten independentment de l'ADN cromosòmic./ Moléculas de ADN generalmente circular que se replican y se transmiten independientemente del ADN cromosómico.

Química: Ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques. Els Lederberg van treballar per aplicar els models químics a la biologia./ Ciencia que estudia la composición, estructura y propiedades de la materia y los cambios que ésta experimenta durante las reacciones químicas. Los Lederberg trabajaron para aplicar los modelos químicos a la biología.

Replicació de plaques bacterianes/Replicación de placas bacterianas: Tècnica ideada per la jove investigadora que consisteix en traspassar colònies bacterianes d'una placa original a una placa verge mitjançant un disc cobert de vellut. La innovadora metodologia va ser descrita en un article publicat el 1952 i firmat per Joshua i Esther Lederberg. Malgrat la idea havia estat d'ella, el primer autor de l'article va ser el seu marit i a ell es van atribuir majoritàriament els mèrits./ Técnica ideada por la joven investigadora que consiste en traspasar colonias bacterianas de una placa original a una placa virgen mediante un disco cubierto de terciopelo. La innovadora metodología fue descrita en un artículo publicado en 1952 y firmado por Joshua y Esther Lederberg. Aunque la idea había sido de ella, el primer autor del artículo fue su marido y a él se atribuyeron mayoritáriamente los méritos.

Standford's Plasmid Reference Center: Centre de referència creat a la dècada dels setanta per la universitat californiana, a partir de la rica colecció de plasmidis procedents de tot el món de què disposava. El 1976, Esther Lederberg fou nombrada directora d'aquesta destacada institució./ Centro de referencia creado en la década de los setenta por la universidad californiana, a partir de la rica colección de plásmidos procedentes de todo el mundo de que disponía. En 1976, Esther Lederberg fue nombrada directora de esta destacada institución.

Transferència horitzontal de gens/Transferencia horizontal de genes: Transmissió de material genètic entre organismes de la mateixa generació, demostrada per Esther i Joshua Lederberg./ Transmisión de material genético entre organismos de la misma generación, demostrada por Esther y Joshua Lederberg.

Universitat de Standford/Universidad de Standford: Universitat californiana a on la parella es va traslladar el 1958. Mentre Joshua havia estat contractat com a catedràtic de genètica, a Esther tan sols li van oferir un contracte precari com a professora investigadora associada. La científica no va deixar de lluitar fins aconseguir un contracte digne de la seva formació i amb els anys va arribar a realitzar una excel·lent carrera professional en aquest centre./ Universidad de Standford: Universidad californiana donde la pareja se trasladó en 1958. Mientras Joshua había sido contratado como catedrático de genética, a Esther solo le ofrecieron un contrato precario como profesora investigadora asociada. La científica no dejó de luchar hasta conseguir un contrato digno de su formación y con los años logró realizar una excelente carrera profesional en este centro.

Virus: Agent infecciós submicroscòpic que és incapaç de créixer o reproduir-se si no és dins una cèl·lula hoste. Els virus infecten tots els tipus de vida cel·lular./ Agente infeccioso submicroscópico que es incapaz de crecer o reproduirse si no es dentro de una célula huespéd. Los virus infectan todos los tipos de vida celular.

Wisconsin: Nom de la universitat, situada a la ciutat de Madison, on Joshua treballava com a professor de genètica l'any 1946. El desembre d'aquell any es va casar amb Esther i ella s'hi va traslladar./ Nombre de la universidad, situada en la ciudad de Madison, donde Joshua trabajaba como profesor de genética en 1946. En diciembre de ese año se casó con Esther y ella se traslladó allí.

X: La radiació X designa una part de l'espectre electromagnètic que correspon a una radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats. Joshua Lederberg junt amb Edward Tatum van utilitzar raigs X per provocar mutacions en soques d'E.coli, que van contribuir al descobriment de la transferència horitzontal de gens./ La radiación X designa una parte del espectro electromagnético que corresponde a una radiación menos energética que los rayos gamma y más que los rayos ultraviolados. Joshua Lederberg junto a Edward Tatum utilizaron rayos X para provocar mutaciones en cepas de E.coli, que contribuyeron al descubrimiento de la transferencia horizontal de genes.

Yale: Nom de la universitat on Joshua Lederberg va doctorar-se l'any 1947. Es tracta d'una de les institucions educatives privades més reconegudes dels Estats Units i de tot el món. Està situada a la localitat de New Haven, Connecticut, i el seu nom rendeix honor a Elihu Yale, un dels seus primers benefactors./ Nombre de la Universidad donde Joshua Lederberg se doctoró en 1947. Se trata de una de las instituciones educativas privadas más reconocidas de los Estados Unidos y de todo el mundo. Está situada en la localidad de New Haven, Connecticut, y su nombre es un reconocimiento a Elihu Yale, uno de sus primeros benefactores. 

Zimmer: cognom de soltera d'Esther Lederberg/ Apellido de soltera de Esther Lederberg.

______________________________________________________________

Aquest text participa en el blog de narrativa científica Café Hypatia amb el tema #PVparejas

Dona d'aigua

Bosc endins, allà on la riera esdevé gorg, el temps sembla aturar-se. El sol juga a escolar-se entre les roques i jo voldria fondre'm dins el paisatge, convertir-me en dona d'aigua, i encisar-te dia i nit.

La Roca Foradada, riera de les Gorgues, Osona.

Persegueixo blaus

i flors

i finestres

i balcons.

I la vida és més bonica.

                Racons de Sitges.

Dolors Aleu, ciència i vida sense cotilles

Un dia més, la consulta situada a la Rambla de Catalunya de Barcelona és un anar i venir de dones mogudes pel desig de ser visitades per aquella doctora especialitzada en Ginecologia i Pediatria. Dolors Aleu treballa de manera incansable, orgullosa de ser la primera dona en exercir la medicina no tan sols a Barcelona i Catalunya, sinó a tot l'Estat espanyol. Avui ha atès a vàries senyores pertanyents a la burgesia barcelonina, que presentaven uns símptomes força freqüents entre les dones de classe alta: marejos, sensació de manca d'aire i, en ocasions, fins i tot pèrdua de coneixement. La doctora Aleu està convençuda que es tracta d'una síndrome provocada per l'ús de la cotilla que oprimeix el tòrax i dificulta la respiració i la circulació sanguínia. Desafiant modes i costums, els prescriu deixar de fer ús d'aquesta peça femenina. Inevitablement, la seva ment vola anys enrere, quan va defensar la seva tesi doctoral titulada De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer, davant dels ulls atònits d'un jurat format exclusivament per homes. Una part del treball el va dedicar precisament a tractar els efectes perjudicials de la cotilla. Encara avui podria recitar de memòria algunes de les frases que va escriure: "mujeres sometidas al afán de lujo por aburrimiento intelectual, cautivas de los corsés que deforman sus cuerpos y ponen en peligro sus vidas."

Una dona a la universitat ja era un fet inèdit. Ella, juntament amb Elena Maseras i Martina Castells, van ser les primeres dones a llicenciar-se en medicina a l'Estat espanyol. El camí fins arribar-hi no va ser gens fàcil. A la seva oïda ressonen els insults i al seu cos les pedrades rebudes a les portes de la facultat. També recorda els nervis durant els tres anys d'espera abans que el Ministeri d'Educació li concedís el permís per poder presentar-se als exàmens finals, malgrat els seus brillants resultats. Però el temps és generós amb els records i en els seus pensaments rememora els aplaudiments i la complicitat dels seus companys universitaris. 

Després de tant d'esforç i perseverança, quan finalment va arribar el moment de presentar la seva tesi, aprofità per denunciar el tracte social injust al qual està sotmesa la dona i per llançar un missatge a favor de la seva educació i empoderament. Té gravat a la ment aquell paràgraf que llegí amb passió i convicció: "Hemos sumido sus músculos en la inacción; hemos apagado el fuego de su inteligencia; hemos extremado su sensibilidad física; hemos fanatizado sus sentimientos; la hemos segregado del comercio social; hémosla despojado de todo derecho político; la hemos encerrado en el hogar; la hemos desposeído de aptitudes para el trabajo y la hemos incapacitado para ganarse el sustento, inutilizándola para vivir sin tutela...”. 

L'arribada d'una nova pacient la fa retornar a la realitat. Pel seu aspecte senzill pot intuir que no ve per un problema derivat de l'ús de cotilla. A la seva consulta, hi acudeixen tant dones de classe alta com dones de famílies humils del barri del Raval, entre elles algunes prostitutes. Malgrat les diferències socials, les uneix el mateix desig de ser visitades per una metge dona, amb qui poder parlar en confiança de les seves molèsties íntimes. Ella les atén a totes per igual, com sol dir les malalties no entenen de classes socials. Sovint les convida a passar per l'Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona. En aquesta escola, que va fundar junt amb la concertista d'arpa Clotilde Cerdà, imparteix classes d'higiene domèstica, convençuda de la importància dels hàbits higiènics per millorar la salut i en conseqüència també la situació dels fills. 

Cap allà es dirigeix quan acaba la seva jornada de visites mèdiques. Avui fa un dia radiant de primavera. El sol es filtra entre les fulles dels arbres i, en observar-lo, divisa una cadernera amb els seus alegres colors saltant de branca en branca. A pocs metres, canaris, periquitos, verdums, pinsans i també alguna cadernera canten i refilen dins de les gàbies de les parades de la Rambla. Els seus escassos moviments, confinats al limitat espai entre reixes, contrasten amb els àgils salts dels ocells lliures.

La doctora s'atura a contemplar-los, mentre pensa que, sens dubte, ella prefereix els ocells sense gàbia, així com les dones sense cotilles ni lligams socials que els impedeixen moure's amb llibertat.

Dolors Aleu, ciencia y vida sin corsés

Un día más, la consulta situada en la Rambla de Catalunya de Barcelona es un ir y venir de mujeres deseosas de ser visitadas por aquella doctora especializada en Ginecología y Pediatría. Dolors Aleu trabaja de forma incansable, orgullosa de ser la primera mujer en ejercer la medicina no solo en Barcelona y Catalunya, sino en todo el Estado español. Hoy ha atendido a varias señoras pertenecientes a la burguesía barcelonesa, que presentaban unos síntomas bastante frecuentes entre las mujeres de clase alta: mareos, sensación de falta de aire y, en ocasiones, incluso pérdida de conocimiento. La doctora Aleu está convencida de que se trata de un síndrome provocado por el uso de corsés que oprimen el tórax y dificultan la respiración y la circulación sanguínea. Desafiando las modas y las costumbres, les prescribe dejar de utilizar esta prenda femenina. Inevitablemente, su mente vuela unos años atrás, cuando defendió su tesis doctoral titulada De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer, delante de los ojos atónitos de un jurado formado exclusivamente por hombres. Una parte del trabajo lo dedicó precisamente a tratar los efectos perjudiciales del corsé. Todavía hoy podría recitar de memoria algunas de las frases que escribió: "mujeres sometidas al afán de lujo por aburrimiento intelectual, cautivas de los corsés que deforman sus cuerpos y ponen en peligro sus vidas." 

Una mujer en la universidad ya era un hecho inédito. Ella, junto a Elena Maseras y Martina Castells, fueron las primeras mujeres en licenciarse en medicina al Estado español. El camino hasta llegar allí no fue nada fácil. En sus oídos retumban los insultos y en su cuerpo las pedradas recibidas en las puertas de la facultad. También recuerda los nervios durante los tres años de espera antes que el Ministerio de Educación le concediera el permiso para poder presentarse a los exámenes finales, a pesar de sus brillantes resultados. Pero el tiempo es generoso con los recuerdos y en sus pensamientos rememora los aplausos y la complicidad de sus compañeros universitarios. 

Después de tanto esfuerzo y perseverancia, cuando finalmente llegó el momento de presentar su tesis, aprovechó para denunciar el trato social injusto al que está sometida la mujer y para lanzar un mensaje a favor de su educación y empoderamiento. Aún tiene grabado en la mente aquél párrafo que leyó con pasión y convicción: “Hemos sumido sus músculos en la inacción; hemos apagado el fuego de su inteligencia; hemos extremado su sensibilidad física; hemos fanatizado sus sentimientos; la hemos segregado del comercio social; hémosla despojado de todo derecho político; la hemos encerrado en el hogar; la hemos desposeído de aptitudes para el trabajo y la hemos incapacitado para ganarse el sustento, inutilizándola para vivir sin tutela...”. 

La llegada de una nueva paciente la hace volver a la realidad. Por su aspecto sencillo puede intuir que no viene por un problema derivado del uso de corsé. En su consulta, acuden tanto mujeres de clase alta como mujeres de familias humildes del barrio del Raval, entre ellas algunas prostitutas. A pesar de las diferencias sociales, las une el mismo deseo de acudir a una médico mujer, con quien poder hablar en confianza de sus dolencias íntimas. Ella las atiende a todas por igual, como suele decir las enfermedades no entienden de clases sociales. A menudo, las invita a pasar por la Academia de Ciencias, Artes y Oficios para la Mujer. En esta escuela, que fundó junto a la concertista de arpa Clotilde Cerdà, imparte clases de higiene doméstica, convencida de la importancia de los hábitos higiénicos para mejorar la salud y en consecuencia también la situación de los hijos. 

Hacia allí se dirige cuando termina su jornada de visitas médicas. Hoy hace un día radiante de primavera. El sol se filtra entre las hojas de los árboles y al observarlo divisa un jilguero con su alegres colores saltando de rama en rama. A pocos metros, canarios, periquitos, verderones, pinzones y también algún jilguero cantan y gorjean dentro de las jaulas de las paradas de la Rambla. Sus escasos movimientos, confinados al limitado espacio entre rejas, contrastan con los ágiles saltos de los pájaros libres.

La doctora se para a contemplarlos, mientras piensa que, indudablemente, ella prefiere los pájaros sin jaula, igual que las mujeres sin corsé ni ataduras sociales que les impidan moverse con libertad.

__________________________________________________________

Relat en motiu del Dia de la Dona i la Nena a la Ciència, participant en la iniciativa del blog de narrativa científica Café Hypatia  #PVMujerEnCiencia

Hi ha quelcom que persisteix al pas del temps i les estacions. És allò que fa que determinats indrets esdevinguin especials. Quan aquests indrets duen l'etiqueta de "llocs d'estiueig" convé passejar-hi quan el fred els allibera de la voràgine turística, per trobar-hi nous matisos i redescobrir-ne l'essència que els fa únics.