Fotografia: Elemaye
Hi ha qui espera primaveres per esclatar en mil colors i deixar anar perfums embriagadors a l'aire.
Nosaltres esperem la tardor, el temps de mudar-se, de desprendre's de vells vestits i tenyir-ho tot de roig i de groc.
El temps de saber que no és en va que les fulles cauen, car són elles que alimenten la terra. A les seves entranyes teixim xarxes. Imperceptiblement tracem camins, abraçant arrels i sentint palpitar la vida, perquè és allà on tot mor i tot reneix.
Fins que arriba el dia en què esquerdem el sòl i creixem amunt, amb l'únic desig d'estimar un present daurat i ple d'esperança.
