Foren milions els anys de silenci. El silenci de l'absència de paraules per descriure el planeta. Planeta novell, solitari i replet d'energia. Energia bategant, impuls i guspira generadora de vida. Vida minúscula, cèl·lula primitiva que fa els primers passos. Passos microscòpics que s'expandeixen, es fusionen i evolucionen fins a esdevenir grans petjades. Petjades de multitud d'espècies entrellaçades, colonitzant la Terra i, entre elles, la humanitat. Quan la humanitat entra en escena sorgeix la mirada. La mirada que tot ho esguarda, des de la part més minúscula de la matèria fins als grans cossos celestes. La mirada que omple el món de paraules. La mirada que crea la ciència. La ciència que escodrinya cada racó del planeta i, amb afany d'entendre, teoritza sobre els inicis de la Terra, quan tot era silenci.
Aquest text participa en el blog de narrativa científica Café Hypatia amb el tema #PVmiradas.
________________________________________________
La eclosión de la mirada
Fueron millones los años de silencio. El silencio de la ausencia de palabras para describir el planeta. Planeta novel, solitario y lleno de energía. Energía latiendo, impulso y chispa generadora de vida. Vida minúscula, célula primitiva que da los primeros pasos. Pasos microscópicos que se expanden, se fusionan y evolucionan hasta convertirse en grandes huellas. Huellas de multitud de especies entrelazadas, colonizando la Tierra y, entre ellas, la humanidad. Cuando la humanidad entra en escena surge la mirada. La mirada que todo lo contempla, desde la parte más minúscula de la materia hasta los grandes cuerpos celestes. La mirada que llena el mundo de palabras, la mirada que crea la ciencia. La ciencia que escudriña cada rincón del planeta y, con afán de entender, teoriza sobre los inicios de la Tierra, cuando todo era silencio.
Este texto participa en el blog de narrativa científica Café Hypatia con el tema #PVmiradas.
