dissabte, 5 de maig de 2018

Lluernes en la nit fosca


Hi ha tardors que perviuen més enllà d’hiverns i primaveres.
L’octubre tenyí els arbres de roig i de groc i també les nostres vides.
Roig de revolta, groc de llibertat.
Gosaren ferir-nos, però a les cicatrius profundes hi hem empeltat la força de tot un poble.
Ara som les fulles que cap embat no pot fer caure.
Som les arrels que esquerden l’asfalt.
Som les flors que creixen sobre els murs, tossudes, valentes.
Gosaren empresonar-nos, però les nostres sàmares plenes de paraules volen alt per burlar totes les reixes.
Pretenen apagar els nostres anhels, però les lluernes dels nostres somnis segueixen il·luminant les places i els carrers.
Som la vida que palpita per ser lliure.
I arribarà el dia en què el nostre batec unànime serà tan fort que trencarà totes les cadenes.


Microrelat pel blog dedicat als presos polítics catalans: https://inundadecultura.blogspot.com/

dilluns, 15 de gener de 2018

Revolta de tardor

Fotografia: Elemaye

Hi ha qui espera primaveres per esclatar en mil colors i deixar anar perfums embriagadors a l'aire. 
Nosaltres esperem la tardor, el temps de mudar-se, de desprendre's de vells vestits i tenyir-ho tot de roig i de groc.
El temps de saber que no és en va que les fulles cauen, car són elles que alimenten la terra. A les seves entranyes teixim xarxes. Imperceptiblement tracem camins, abraçant arrels i sentint palpitar la vida, perquè és allà on tot mor i tot reneix.
Fins que arriba el dia en què esquerdem el sòl i creixem amunt, amb l'únic desig d'estimar un present daurat i ple d'esperança.

dissabte, 6 de gener de 2018

Dia de Reis


Els Tres Reis en un carreró de Friburg, Suïssa.

Avui voldria despertar i sentir la màgia d'aquells dies 
en què la vida era un present d'il·lusions i somriures.
Poder tancar els monstres i les pors dins les pàgines d'un conte.
I sentir que hi som tots.
I que res ni ningú ens destruirà els somnis.

dimecres, 8 de març de 2017

8 de març


Recordar on va començar tot.
I seguir fins que no calguin vuits de març reivindicatius.

dijous, 5 de gener de 2017

Gebrada


Fotografia: Elemaye


Un matí et sorprèn la gebrada.
Sense avisar i amb la complicitat de la nit fosca i silenciosa, s'ha fet present emblanquinant tota la vall.
L'observes a recer dels vidres de la finestra, entelats i plorosos, i penses que és més fàcil estimar els camps quan són verd esperança, vermell passió.
Qui voldria creuar-los ara?
Qui gosaria abraçar-los?
I tanmateix, la terra et crida.
La sents udolar per sota el mantell glaçat de fulles seques, convidant-te a desitjar-la com un dia de primavera.
I de sobte, s'esvaeix tot allò que et retenia. Una força vinguda de qui sap on t'empeny a sortir i camines amb els peus nus palpant la terra, sentint cada bri d'herba escolar-se entre els dits. Un calfred et recorre tota. T'atures al bell mig del prat, com un espantaocells que no espanta a ningú, i esperes que els primers rajos de sol desfacin tot el glaç que duus a dins.

Fulles caigudes





El desig secret de les fulles caigudes és alçar-se, remoure's, capgirar-se, sentir-se lliures ara que no els lliga cap branca.

Ens ho diem mentre hi enfonsem els peus i, com criatures, les fem enlairar.
Potser som nosaltres els qui necessitem que ens remoguin, ens capgirin, ens deslliurin.

dimarts, 1 de novembre de 2016

Sense rostre i sense flors

Tots Sants. Dia per recordar els morts, diuen.
Els nostres, els de casa, cadascú els seus.
I dur-los flors.
Qui sàpiga on.
Hi ha qui les durà en una cuneta.
Hi ha qui sospirarà mirant el mar.
Pels sense rostre, pels sense flors.
També en la mort hi ha distincions.

"Rosa SOS" d'Àngel Sanchez Anglès, 
dins l'exposició "Rostres de la Mediterrània", de la plataforma Stop Mare Mortum.