dimecres, 15 de febrer del 2023

Ciència i art sobre ales

 

Passejo pel jardí quan el sol ja escalfa. M'agrada notar-lo a la cara i pensar que la mateixa calor que jo sento, és la que activa les meves petites muses. De seguida les veig voleiant d'aquí cap allà. Busco un racó des d'on observar-les sense molestar-les i desplego làmines i pintures. Amb els anys he après a captar ràpidament els colors i les formes. Si bé el pinzell no em permet transmetre l'elegància dels moviments ni el delicat perfum de les flors, procuro que el resultat sigui el més fidel a la realitat possible.  D'algunes en tinc exemplars a casa, models que puc contemplar amb calma i perfilar-ne minuciosament cada detall. Hi ha qui diu que dibuixo bèsties del diable, éssers abominables que surten d'allà on la terra es podreix. Però jo només hi veig bellesa i harmonia. 

L'eruga, meravellosa transformació
i estranya alimentació floral.
Maria Sibylla Merian,
Nürnberg i Frankfurt, 1679 

Era una nena quan a la meva ciutat natal, Frankfurt, vaig començar a buscar cucs de seda i tota mena d'erugues. Recollia totes les que podia i me les enduia a casa per observar-ne el comportament i la seva transformació en boniques papallones. Les pintava amb les tècniques que m'havia ensenyat el meu padrastre, Jacob Marrel, artista d'Utrecht, conegut sobretot pels seus quadres de flors. D'aleshores ençà no he parat de perseguir-les, d'estudiar-les, de buscar-ne de noves i de plasmar-les en làmines. Tant de bo els meus dibuixos serveixin per demostrar que aquests éssers no tenen res d'endimoniats i que el seu cicle vital és un dels fenòmens més meravellosos de la natura. Amb aquesta intenció, recentment he publicat el llibre L'eruga, meravellosa transformació i estranya alimentació floral. A través de les il·lustracions, descric com aquests insectes neixen i creixen, de quines plantes s'alimenten, com formen les pupes o crisàlides i com les esquincen i en surten amb les ales magníficament acolorides. 

El meu somni és viatjar a Surinam on podré conèixer de primera mà espècies exòtiques de flora i fauna. Sé que no és gens habitual que una dona viatgi a terres tan llunyanes. Les expedicions naturalistes estan reservades als homes. Una condició realment absurda. Ens parlen dels riscos que suposen les estades a països tropicals, derivats del clima, de les condicions de vida i de les possibles malalties, com si tot això no pogués afectar també als homes! Si jo sola he pogut muntar el meu propi taller artístic a Amsterdam i valer-me per mi mateixa després de divorciar-me del meu marit, també em veig capaç de viatjar a l'altra banda de l'oceà i explorar terres tropicals. Ningú no pot evitar que estengui les ales i voli lliure. 

Làmina 9 del llibre Metamorfosi
dels insectes de Surinam
.
Maria Sibylla Merian, Amsterdam, 1705.


Maria Sibylla Merian (Frankfurt, 1647-Amsterdam, 1717), va dedicar la seva vida a estudiar el cicle de les papallones, així com altres insectes, aranyes i també espècies de plantes. En un temps en què l'Església considerava els insectes com a bèsties del diable, que sorgien per generació espontània del fang en putrefacció, ella va convertir-los en la seva passió. Desafiant normes i costums, va viatjar a la colònia holandesa del Surinam acompanyada de la seva filla gran i s'hi van establir durant dos anys. La malària que Maria Sibylla va contraure, les va obligar a tornar a Holanda. Allà va publicar el resultat dels estudis realitzats al país tropical, un gran treball científic recollit en el llibre Metamorfosi dels insectes de Surinam. La seva obra va tenir gran popularitat durant els segles XVIII i XIX i encara avui dia Maria Sibylla Merian és considerada una de les entomòlogues, exploradores i il·lustradores científiques més importants de tots els temps.


Làmines 18, 20 i 29 del llibre Metamorfosi dels insectes de Surinam.
Maria Sibylla Merian, Amsterdam, 1705.


Aquest text participa en el blog de narrativa científica Café Hypatia amb el tema #PVmujerciencia23


                            ___________________________________________________

Ciencia y arte sobre alas

Paseo por el jardín cuando el sol ya calienta. Me gusta notarlo en la cara y pensar que el mismo calor que yo siento, activa a mis pequeñas musas. Enseguida las veo revoloteando de aquí para allá. Busco un rincón desde donde observarlas sin molestarlas y extiendo láminas y pinturas. Con los años he aprendido a captar rápidamente los colores y las formas. Aunque el pincel no me permite transmitir la elegancia de los movimientos ni el delicado perfume de las flores, intento que el resultado sea lo más fiel a la realidad posible.  De algunas tengo ejemplares en casa, modelos que puedo contemplar con calma y perfilar minuciosamente cada detalle. Hay quien dice que dibujo bestias del diablo, seres abominables que salen de allí donde la tierra se pudre. Pero yo solo veo belleza y harmonía. 

La oruga, maravillosa transformación
y extraña alimentación floral.
Maria Sibylla Merian
Nürnberg y Frankfurt, 1679 

Era una niña cuando en mi ciudad natal, Frankfurt, empecé a buscar gusanos de seda y todo tipo de orugas. Recogía todas las que podía y me las llevaba a casa para observar su comportamiento y su transformación en hermosas mariposas. Las pintaba con las técnicas que me había enseñado mi padrastro, Jacob Marrel, artista de Utrecht, conocido sobre todo por sus cuadros de flores. Desde entonces no he parado de perseguirlas, de estudiarlas, de buscar nuevas especies y de plasmarlas en láminas. Ojalá mis dibujos sirvan para demostrar que estos seres no tienen nada de diabólicos y que su ciclo vital es uno de los fenómenos más maravillosos de la naturaleza. Con esta intención recientemente he publicado el libro La oruga, maravillosa transformación y extraña alimentación floral. A través de las ilustraciones, describo como estos insectos nacen y crecen, de qué plantas se alimentan, como se forman las pupas o crisálidas y como las rasgan y salen con las alas magníficamente coloreadas. 

Mi sueño es viajar a Surinam donde podré conocer de primera mano especies exóticas de flora y fauna. Sé que no és nada habitual que una mujer viaje a tierras tan lejanas. Las expediciones naturalistas estan reservadas a los hombres. Una condición realmente absurda. Nos hablan de los riesgos que suponen las estancias a países tropicales, derivados del clima, de las condiciones de vida y de las posibles enfermedades, ¡como si todo esto no pudiera afectar también a los hombres! Si yo sola he podido montar mi propio taller artístico en Amsterdam y valerme por mi misma tras divorciarme de mi marido, también me veo capaz de viajar al otro lado del océano y explorar tierras tropicales. Nadie puede evitar que despliegue las alas y vuele libre. 


Lámina 9 del libro Metamorfosis
de los insectos de Surinam
.
Maria Sibylla Merian, Amsterdam,1705.

Maria Sibylla Merian (Frankfurt, 1647-Amsterdam, 1717), dedicó su vida a estudiar el ciclo de las mariposas, así como otros insectos, arañas y también especies de plantas. En un tiempo en el que la Iglesia consideraba los insectos como bestias del diablo, que surgían por generación espontánea en el lodo en putrefacción, ella los convirtió en su pasión. Desafiando normas y costumbres, viajó a la colonia holandesa de Surinam acompañada de su hija mayor, donde se establecieron durante dos años. La malaria que Maria Sibylla contrajo, les obligó a regresar a Holanda. Allí publicó el resultado de los estudios realizados en el país tropical, un gran trabajo científico recogido en el libro Metamorfosis de los insectos de Surinam. Su obra tuvo gran popularidad durante los siglos XVIII i XIX y todavía hoy en día Maria Sibylla Merian es considerada una de las entomólogas, exploradoras e ilustradoras científicas más importantes de todos los tiempos.
Láminas 18, 20 y 29 del libro Metamorfosis de los insectos de Surinam.
Maria Sibylla Merian, Amsterdam,1705.


Este texto participa en el blog de narrativa científica Café Hypatia con el tema #PVmujerciencia23


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada