En una de les parets de la sala, l'enorme fresc llueix imponent, captant l'atenció dels visitants, alguns vinguts expressament per contemplar-lo. En la pintura, els grans savis de l'antiguitat coexisteixen compartint un espai inamovible des de fa més de cinc segles. Si bé l'artista renaixentista Raffaello Sanzio no va deixar constància dels noms dels personatges que apareixen en la seva famosa obra L'escola d'Atenes, pintada entre 1509 i 1512, hi ha cert consens entre els estudiosos respecte a qui representen. L'encàrrec de decorar els salons del Palau Apostòlic del Vaticà, en aquest cas l'anomenada Stanza della Segnatura, usada aleshores com a biblioteca, va portar a l'artista italià a plasmar la història de la filosofia i la ciència antigues a través de les seves figures més icòniques.
Quan mirem l'obra, inevitablement, la nostra mirada es dirigeix cap al centre, on Plató i Aristòtil conversen amb posat majestuós, conscients del seu gran paper en la història del coneixement humà. Avancen rodejats de personatges, entre els quals podem trobar a Sòcrates, Heràclit, Epicur, Averrois, Diògenes, fins a un total de cinquanta-vuit filòsofs, matemàtics i astrònoms. Podem veure a Pitàgores mostrant a Parmènides les relacions que hi ha entre l'harmonia de la música i les lleis matemàtiques amb el diagrama anomenat epogdoon. Un home, que podria ser Euclides o Arquímedes, apareix demostrant un teorema amb un compàs. Darrere seu, Ptolomeu és representat sostenint un globus terraqüi.
 |
Enmig de tots ells, a la part esquerra i sense interactuar amb ningú, hi ha la figura d'una dona. Està mirant cap al públic, com si volgués reclamar atenció, com han hagut de fer les dones al llarg de la història per tal de no ser menystingudes. Aquesta és l'única figura femenina present en la pintura i és bastant clar que es tracta de la cèlebre filòsofa i científica Hipàtia d'Alexandria. Segurament pocs visitants pararan atenció en aquest rostre de mirada profunda i serena. Ni pensaran que una dona pugui ser representada en aquest context, tenint en compte que l'art ens té habituats a la figura de la dona coma a model o musa, destacant-ne la seva bellesa física, o en temps més foscos, ens és presentada com a bruixa o com a font de pecat. Però aquí està Hipàtia, trencant l'uniformitat masculina, com ho va fer en vida, liderant tertúlies filosòfiques i ensenyant matemàtiques i astronomia a l'escola neoplatònica.
Dona influent i amb gran prestigi social, Hipàtia també va ser malauradament motiu d'enveja. Acusada de bruixa pel bisbe d'Alexandria, Ciril, i de convertir els cristians en ateus, va ser lapidada fins a la mort per part d'un grup de fanàtics cristians.
El seu llegat però, perviu al pas dels segles. La seva vida ha arribat a la literatura i al cinema i amb el seu nom s'anomenen escoles, blogs, premis i projectes científics. Un d'ells és el que recentment ha portat a nou científiques catalanes al desert d'Utah en una estació de la Mars Society, en la qual es reprodueixen les condicions de vida del planeta Mart.
Poc s'imaginava Hipàtia d'Alexandria, quan estudiava el moviment dels astres i defensava la teoria heliocèntrica que, segles després, seguiria sent admirada i que un grup de dones científiques, seguint la seva passió per l'astronomia, investigaria un d'aquells planetes que ella observava detingudament en el cel.
Les condicions han millorat molt per a les dones en el món de la ciència i del coneixement, però encara queda molt camí per recórrer per tal d'aconseguir que els seus rostres no passin desapercebuts enmig de l'hegemonia masculina.
En una de las paredes de la sala, el enorme fresco luce imponente, captando la atención de los visitantes, algunos venidos expresamente con el fin de contemplarlo. En la pintura, los grandes sabios de la antigüedad coexisten compartiendo un espacio inamovible desde hace más de cinco siglos. Aunque el artista renacentista Raffaello Sanzio no dejó constancia de los nombres de los personajes que aparecen en su famosa obra La escuela de Atenas, pintada entre 1509 y 1512, hay cierto consenso entre los estudiosos respeto a quien representan. El encargo de decorar los salones del Palacio Apostólico del Vaticano, en este caso la denominada Stanza della Segnatura, usada entonces como biblioteca, llevó al artista italiano a plasmar la historia de la filosofía y la ciencia antiguas a través de sus figuras más icónicas.
Cuando miramos la obra, inevitablemente, nuestra mirada se dirige hacia el centro, donde Platón y Aristóteles conversan con semblante majestuoso, conscientes de su gran papel en la historia del conocimiento humano. Avanzan rodeados de personajes, entre los cuales podemos encontrar a Sócrates, Heráclito, Epicuro, Averroes, Diógenes, hasta un total de cincuenta y ocho filósofos, matemáticos y astrónomos. Podemos ver a Pitágoras mostrando a Parménides las relaciones que hay entre la harmonía de la música y las leyes matemáticas con el diagrama denominado epogdoon. Un hombre que podría ser Euclides o Arquímedes aparece demostrando un teorema con un compás. Detrás, Ptolomeo, es representado sosteniendo un globo terráqueo.
|
En medio de todos ellos, en la parte izquierda y sin interactuar con nadie, hay la figura de una mujer. Mira hacia el público, como si quisiera reclamar atención, como han tenido que hacer las mujeres a lo largo de la historia para no ser menospreciadas. Esta es la única figura femenina presente en la pintura y es bastante claro que se trata de la célebre filósofa y científica Hipatia de Alejandría. Seguramente pocos visitantes prestaran atención en este rostro de mirada profunda y serena. Ni pensaran que una mujer pueda estar representada en este contexto, teniendo en cuenta que el arte nos tiene acostumbrados a la figura de la mujer como modelo o musa, destacando su belleza física, o en tiempos más oscuros nos es presentada como bruja o como fuente de pecado. Però aquí está Hipatia, rompiendo la uniformidad masculina, como hizo en vida, liderando tertulias filosóficas y enseñando matemáticas y astronomía en la escuela neoplatónica.
Mujer influyente y con gran prestigio social, Hipatia fue lamentablemente motivo de envidia. Acusada de bruja por el obispo de Alejandría, Cirilo, y de convertir a los cristianos en ateos, fue lapidada hasta la muerte por parte de un grupo de fanáticos cristianos.
Sin embargo, su legado pervive al paso de los siglos. Su vida ha llegado a la literatura y al cine y llevan su nombre escuelas, blogs, premios y proyectos científicos. Uno de ellos es el que recientemente ha llevado a nueve científicas catalanas al desierto de Utah en una estación de la Mars Society, en la cual se reproducen las condiciones de vida del planeta Marte.
Poco se imaginaba Hipatia de Alejandría, cuando estudiaba el movimiento de los astros y defendía la teoría heliocéntrica que, siglos después, seguiría siendo admirada y que un grupo de mujeres científicas, siguiendo su pasión por la astronomía, investigaría uno de aquellos planetas que ella observaba detenidanente en el cielo.
Las condiciones han mejorado mucho para las mujeres en el mundo de la ciencia y dell conocimiento, pero todavía queda mucho camino por recorrer con tal de conseguir que sus rostros no pasen desapercibidos en medio de la hegemonía masculina.
