dijous, 15 de desembre del 2022

L'espurna del canvi

 Asseguda al banc dels acusats, nota al damunt el pes de totes les mirades, sembrades d'enveja i rancor. Amb els cabells curts i vestida com un home, res fa pensar que aquell metge que en els darrers temps ha guanyat popularitat entre cercles femenins, és en realitat una dona. Se l'acusa d'apropar-se massa a les pacients, fins i tot de violar a dues d'elles. Les acusacions provenen majoritàriament d'altres metges, recelosos de veure com les dones prefereixen posar-se a les mans d'aquell jove metge abans que a les seves. En una societat en què es considera un deshonor despullar-se davant d'un home, la notícia de l'existència d'una metgessa no ha tardat a escampar-se secretament entre elles. Un secret que ara es veu obligada a desvelar com a única forma de demostrar la seva innocència. Davant dels ulls atònits del tribunal, s'aixeca la túnica i mostra la seva identitat femenina. La sorpresa inicial dóna pas a la ira més irracional. És una dona, una dona exercint la medicina! La follia del tiranisme es desferma i la condemnen a la pena màxima. L'expressió pena de mort se li enreda al cap com una planta enfiladissa, pessigant-li els records i els somnis. Per més que busqui en ella mateixa alguna culpa, només hi troba el desig d'alleugerir el dolor de les dones, les cures íntimes de les que ningú parla, de cuidar el temple on neix la vida. Entotsolada en els seus pensaments, amb prou feines se n'adona de la revolta generada al seu voltant. La sentència ha fet saltar l'espurna. Les dones a qui ella ha guarit, algunes salvant-les de morir durant el part, les que guardaven el secret que ella amagava sota la túnica, no poden tolerar tal injustícia. Entre les qui s'alcen en la seva defensa hi ha també mullers de metges, de jutges i de polítics responsables de l'acusació. Les protestes arriben a tal magnitud que aconsegueixen no tan sols l'alliberament de la condemnada, sinó també la derogació de la llei que prohibeix a les dones practicar la medicina.



Agnòdice (s. IV a.C.) és considerada una de les primeres ginecòlogues de la història. Si bé la seva vida es difumina entre la realitat i la llegenda, el seu relat podria ser el de tantes dones a les quals al llarg dels segles se'ls ha negat l'accés als estudis i, malgrat tot, han persistit en el somni de dedicar-se a la ciència. Com la botànica francesa Jeanne Baret circumnavegant la Terra vestida d'home a finals del s.XVIII, com la irlandesa Margaret Ann Bulkley, que sota el nom de James Barry va aconseguir ser cirurgiana a principis del s.XIX, o la catalana Dolors Aleu, la primera dona llicenciada en medicina a l'Estat espanyol l'any 1882, que acudia a la universitat amb la protecció de dos escortes. Totes elles víctimes d'un absurd biaix de gènere, del qual anem sortint empeses per la força de les dones valentes que ens han precedit.

Aquest text participa en el blog de narrativa científica Café Hypatia amb el tema #PVsesgos


                            ___________________________________________________

La chispa del cambio


Sentada en el banquillo de los acusados, siente encima el peso de todas las miradas, sembradas de envidia y rencor. Con el pelo corto y vestida como un hombre, nada hace pensar que aquel médico que en los últimos tiempos ha ganado popularidad entre círculos femeninos, es en realidad una mujer. Se le acusa de acercarse demasiado a las pacientes, incluso de violar a dos de ellas. Las acusaciones provienen mayoritariamente de otros médicos, recelosos de ver como las  mujeres prefieren ponerse en las manos de aquel joven médico antes que a las suyas. En una sociedad en la que se considera un deshonor desnudarse ante un hombre, la noticia de la existencia de una mujer médico no tarda en esparcirse secretamente entre ellas. Un secreto que ahora se ve obligada a desvelar como única forma de demostrar su inocencia. Ante los ojos atónitos del tribunal, se levanta la túnica para mostrar su identidad femenina. La sorpresa inicial da paso a la ira más irracional. ¡Es una mujer, una mujer ejerciendo la medicina! La locura del tiranismo se desata y la condenan a la pena máxima. La expresión pena de muerte se le enreda en la cabeza como una planta trepadora, pellizcándole los recuerdos y los sueños. Por más que busque en ella alguna culpa, solo encuentra el deseo de aliviar el dolor de las mujeres, las curas íntimas de las que nadie habla, de cuidar el templo donde nace la vida. Absorta en sus pensamientos, apenas se percata de la rebelión generada a su alrededor. La sentencia ha hecho saltar la chispa. Las mujeres a quien ella ha sanado, algunas salvándolas de morir durante el parto, las que guardaban el secreto que escondía bajo la túnica, no pueden tolerar semejante injusticia. Entre las que se levantan en su defensa hay también esposas de médicos, de jueces y de políticos responsables de la acusación. Las protestas llegan a tal magnitud que consiguen no solamente la liberación de la condenada, sinó también la derogación de la ley que prohibe a las mujeres practicar la medicina.


Agnódice (s. IV a.C.) es considerada una de las primeras ginecólogas de la historia. Aunque su vida se difumina entre la realidad y la leyenda, su relato podría ser el de tantas mujeres a las cuales a lo largo de los siglos se les ha negado el acceso a los estudios y, a pesar de todo, han persistido en el sueño de dedicarse a la ciencia. Como la botánica francesa Jeanne Baret circunnavegando la Tierra vestida de hombre a finales del s.XVIII, como la irlandesa Margaret Ann Bulkley, que bajo el nombre de James Barry logró ser cirurgiana a principios del s.XIX, o la catalana Dolors Aleu, la primera mujer licenciada en medicina en el Estado español en 1882, que acudía a la universidad con la protección de dos escoltas. Todas ellas víctimas de un absurdo sesgo de género, del cual vamos saliendo empujadas por la fuerza de las mujeres valientes que nos han precedido.


Este texto participa en el blog de narrativa científica Café Hypatia con el tema #PVsesgos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada