Entre les cendres

 Alexandria, any 292 d.C. Per ordre de l'emperador romà Dioclecià, tots els tractats d'alquímia han de ser destruïts. Pretendre transformar el plom i altres metalls en or és considerat una amenaça al seu poder hegemònic. El decret de Dioclecià representa la primera vegada que apareix la paraula alquímia, de l'àrab الخيمياء [al-khīmiyā], que podria estar formada per l'article al- i la paraula grega khumeia (χυμεία), que significa fusió o mescla de líquids. En ella hi trobem l'origen etimològic de la paraula química. I és que l'alquímia fou la predecessora d'aquesta branca de la ciència moderna.

Segles de recerca, d'experimentació amb la matèria, de descripcions de noves tècniques i instruments s'esvaeixen entre les flames. Com tristament ja havia passat en altres moments de la història, la gran Biblioteca d'Alexandria, veu desaparèixer bona part del seu valuós fons bibliogràfic.

Granada, 23 de febrer de 1502. Per ordre dels Reis Catòlics, tots els llibres religiosos musulmans han de ser cremats. Incapaços de distingir els textos de fe de la resta d'escrits en àrab, els soldats opten per cremar tots els llibres en aquesta llengua. Centenars de milers de pàgines per les quals passegen segles de poesia, de filosofia, d'art, d'arquitectura, de música i també d'avenços científics i tecnològics, amb tractats de medicina, botànica i agricultura, són devorades pel foc.

I malgrat tot, la ciència i el coneixement persisteixen. L'embat anihilador mai és prou potent per trencar el fil de l'avanç científic i cultural. 

El nom d'una dona perviu entre les cendres de la Biblioteca d'Alexandria i entre les pàgines de la història escrita en masculí. Maria la Jueva, l'Hebrea o Míriam la Profetessa va viure entre el segle I i el s.III dC. Dos segles que ballen. Com balla la història al ritme trist dels conflictes de la humanitat. 

Gravat representant a Maria la Jueva
del llibre de Michael Maier
Symbola Aurea Mensae Duodecim Nationum (1617) 

La seva petjada és difícil d'esborrar. En parla Zoòsim de Panàpolis, alquimista d'Alexandria al s.IV d.C i Jorge Sincelo, cronista bizantí al s.VIII. També fa referència a ella l'enciclopedista àrab Al-Nadim l'any 879 dC. Encara avui dia s'anomena en cuines i laboratoris químics quan es prepara el bany maria. Fou ella qui ideà aquest sistema per escalfar lentament i uniforme una substància líquida o sòlida. 

Balneum Mariae alquímic o bany Maria, 
Coelum philosophorun, Philip Ulstad (1528),
Chemical Heritage Foundation.

Mare de l'alquímia, se li atribueix també la invenció de l'alambí. Aquest aparell, anomenat popularment olla o fassina, permet la destil·lació (del llatí de-stillare, que vol dir gotejar) d'un líquid mitjançant l'evaporació per escalfament i posterior condensació per refredament. El líquid s'escalfa en un recipient, els components més volàtils del líquid s'evaporen i circulen per un serpentí on es condensen per refredament i són recollits en un recipient final. Un procés que serveix per elaborar perfums, medicines o begudes alcohòliques. L'alambí (de l'àrab al-inbiq الأنبيق), va arribar a les nostres terres de la mà dels àrabs.  Al s. XII és descrit per l'agrònom andalusí Ibn al-Awwam en el seu Llibre de l'agricultura, on descriu com destil·lar aigua de roses. 

Aquest és un dels nombrosos invents i avenços que devem a la presència de la cultura àrab a la Península Ibèrica durant prop de vuit segles. 

Alambí de coure del s.XVIII.
Museu de la Farmàcia Catalana,
Font: Museu virtual de la Universitat de Barcelona

Som hereus de tot allò que el foc no va consumir, de la tradició oral, de la valentia d'aquells que van salvar documents d'amagat de les autoritats i dels que no es van conformar amb les teories i creences preestablertes.

Quan destil·lem la història, hi descobrim protagonistes invisibilitzats, com han estat les dones, o pobles sencers, com l'andalusí. La cultura islàmica compilà coneixements del saber antic i en creà de nou, fruit de l'experimentació, lliure de les restriccions del cristianisme de l'època, sent l'alquímia islàmica el més semblant que existia a un laboratori químic.

Malauradament, alguns sabers de l'antiguitat s'evaporaren per sempre amb la calor de l'odi i la confrontació. No hi ha pitjor invent que la guerra.

Aquest text participa en el blog de narrativa científica Café Hypatia amb el tema #PVdíainventor

___________________________________________________

Entre cenizas

Alejandría, año 292 d.C. Por orden del emperador romano Diocleciano, todos los tratados de alquimia deben ser destruidos. Pretender transformar el plomo y otros metales en oro es considerado una amenaza a su poder hegemónico. El decreto de Diocleciano representa la primera vez que aparece la palabra alquimia, del árabe الخيمياء [al-khīmiyā], que podría estar formada por el artículo al- y la palabra griega khumeia (χυμεία), que significa fusión o mezcla de líquidos. En ella encontramos el origen etimológico de la palabra química. Y es que la alquimia es la predecesora de esta rama de la ciencia moderna.

Siglos de investigación, de experimentación con la materia, de descripciones de nuevas técnicas e instrumentos se desvanecen entre las llamas. Como tristamente  había sucedido ya en otros momentos de la historia, la gran Biblioteca de Alejandría, ve desaparecer gran parte de su valioso fondo bibliográfico.

Granada, 23 de febrero de 1502. Por orden de los Reyes Católicos, todos los libros religiosos musulmanes deben ser quemados. Incapaces de distinguir los textos de fe del resto de escritos en árabe, los soldados deciden quemar todos los libros en esta lengua. Centenares de miles de páginas por las cuales pasean siglos de poesía, de filosofía, de arte, de arquitectura, de música y también de avances científicos y tecnológicos, con tratados de medicina, botánica y agricultura, son devoradas por el fuego.

Y a pesar de todo, la ciencia y el conocimiento persisten. El embate aniquilador nunca es lo suficientemente potente para romper el hilo del avance científico y cultural.

El nombre de una mujer pervive entre las cenizas de la Biblioteca de Alejandría y entre las páginas de la historia escrita en masculino. María la Judía, la Hebrea o Míriam la Profetisa vivió entre el siglo I y el s.III dC. Dos siglos que bailan. Como baila la historia al ritmo triste de los conflictos de la humanidad. 

Grabado representando a María la Judía
del libro de Michael Maier
Symbola Aurea Mensae Duodecim Nationum (1617) 

Su huella es difícil de borrar. Citada por Zoósimo de Panápolis, alquimista de Alejandría en el s.IV d.C y por Jorge Sincelo, cronista bizantino en el s.VIII. También hace referencia a ella el enciclopedista árabe Al-Nadim en el año 879 dC. Todavía hoy en día es nombrada en cocinas y laboratorios químicos cuando se prepara el baño maría. Fue ella quien ideó este sistema para calentar lenta y uniformemente una sustancia líquida o sólida.

Balneum Mariae alquímico o baño maría, 
Coelum philosophorun, Philip Ulstad (1528)
Chemical Heritage Foundation.

 Madre de la alquimia, se le atribuye también la invención del alambique. Este aparato, también llamado alquitara, permite la destilación (del latín de-stillare, que significa gotear) de un líquido mediante evaporación por calentamiento y posterior condensación por enfriamiento. El líquido se calienta en un recipiente, los componentes más volátiles del líquido se evaporan y circulan por un serpentín donde se condensan per enfriamiento y son recogidos en un recipiente final.  Un proceso que sirve para elaborar perfumes, medicamentos o bebidas alcohólicas. El alambique (del árabe al-inbiq الأنبيق), llegó a nuestras tierras de la mano de los árabes.  En el s.XII es descrito por el agrónomo andalusí Ibn al-Awwam en su Libro de la agricultura, en el cual describe como destilar agua de rosas. 

Este es uno de los numerosos inventos y avances que debemos a la presencia de la cultura árabe en la Península Ibérica durante casi ocho siglos. 

Alambique de cobre del s.XVIII.
Museu de la Farmàcia Catalana,
Fuente: Museu virtual de la Universitat de Barcelona

Somos herederos de todo lo que el fuego no consumió, de la tradición oral, de la valentía de aquellos que salvaron documentos a escondidas de las autoridades y de los que no se conformaron con las teorías y creencias preestablecidas.

Cuando destilamos la historia, descubrimos protagonistas invisibilizados, como han sido las mujeres, o pueblos enteros, como el andalusí. La cultura islámica compiló conocimientos del saber antiguo y creó de nuevo, fruto de la experimentación, libre de las restricciones del cristianismo de la época, siendo la alquimia islámica lo más parecido que existía a un laboratorio químico.

Por desgracia, algunos saberes antiguos se evaporaron para siempre con el calor del odio y la confrontación. No hay peor invento que la guerra.

Ese texto participa en el blog de narrativa científica Café Hypatia con el tema #PVdíainventor