La memòria amagada a l'ADN

(Publicat a la Directa núm. 343, 18-12-13)

Dos familiars de desapareguts a la Guerra Civil impulsen un banc d’ADN i reclamen l’exhumació de les fosses comunes.

El primer banc d’ADN de Catalunya destinat a identificar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil ha sorgit d’una iniciativa particular de dues famílies de víctimes: Guinau-Heredia-Jornet i Malagarriga-Picas/Sort-Sala-Ribalta. L’estudi es fa amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona a través del Laboratori de Medicina Legal i Genètica Forense de la Facultat de Medicina, on es processen i es conserven les mostres d’ADN.

El projecte científic

Roger Heredia Jornet és besnét d’un soldat desaparegut a la Batalla de l’Ebre. Com ell, Marc Antoni Malagarriga Picas també busca un parent desaparegut durant el conflicte bèl·lic, en aquest cas, el seu oncle. Després de coincidir en un cicle de xerrades sobre fosses comunes, les dues famílies van decidir engegar el projecte del banc d’ADN. Com expliquen els dos impulsors, ara mateix, l’única manera per identificar els desapareguts durant la Guerra Civil, passa per comparar l’ADN de les restes dipositades a les fosses amb l’ADN dels familiars vius.

El banc fa més d’un any que està en marxa  i compta amb el suport tècnic i les garanties legals necessàries, assenyala Malagarriga. El protocol que s’ofereix a les persones que tinguin un familiar desaparegut és senzill i rigorós (podeu consultar-lo a http://dom.cat/5br). Després d’elaborar un esquema genealògic familiar, el laboratori determina les extraccions de sang necessàries per a cada cas. El cost de cada extracció és de 150 euros que, per ara, corren a càrrec del familiar. Una despesa, que segons remarca Malagarriga, hauria d’assumir la Generalitat. Paral·lelament al recull d’aquestes mostres, que es conserven al laboratori de la UB, cal tirar endavant l’exhumació de fosses, per tal de procedir a la comparació genètica.

Segons el cens elaborat pel Memorial Democràtic, unes 4.300 famílies han fet gestions per buscar un familiar desaparegut, si bé és segur que n’hi ha moltes més, tal com apunta Heredia. Fins al moment, són sis les famílies que han cedit el seu ADN per a l’estudi. Malagarriga i Heredia lamenten la manca d’interès per part de la Generalitat, que fins al moment s’ha negat a fer-ne difusió. La recollida de testimonis genètics s’ha de fer amb la màxima rapidesa, afegeix Heredia. És important que els familiars siguin el més directes possibles a la persona desapareguda i, per tant, com més temps passa, més es dificulta l’estudi donat que queden menys familiars vius.

Clam a les institucions

El setembre d'enguany, el Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades o Involuntàries de l’ONU (WGEID) va instar el Govern espanyol a complir un acord establert pel Dret Penal Internacional: identificar les persones desaparegudes durant un període de guerra civil i dictadura. Aquest informe va esperonar els impulsors del banc d’ADN, que van aprofitar la visita de l’ONU per presentar el seu projecte als comissaris.

Coincidint amb la visita del WGEID, els impulsors del banc van fer arribar una carta als 135 diputats i diputades del Parlament. D’aquesta missiva, se n’ha derivat una interpel·lació al Parlament, que es va presentar el 5 de desembre a través de la Comissió de Justícia i Drets Humans, i que properament serà sotmesa a votació. Mitjançant aquesta interpel·lació, demanen, per una banda, la divulgació del protocol del banc d’ADN entre el Cens de desapareguts, i per l’altra, la modificació de la Llei de fosses sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Segons afirma Malagarriga, la llei de fosses actual, aprovada el 2009, no permet que se n’obri pràcticament cap, donat que només tenen dret a exhumar-les aquelles persones que poden documentar l'indret on estan enterrats els seus familiars. El 90% de les famílies de desapareguts no saben el punt exacte on van morir i van ser enterrats els seus familiars, remarca Heredia. De les 240 fosses comunes que hi ha identificades al país, tan sols se n’han exhumat dues, gràcies a la documentació aportada per les famílies, afegeix.

Marc Antoni i Roger esperen el suport dels grups polítics per avançar en el seu projecte. Caldria que almenys un miler de famílies participessin en el banc d’ADN per tal que aquest arribés a tenir sentit, apunten els impulsors. Les tècniques genètiques avancen amb rapidesa i, segurament, d’aquí uns anys les identificacions milloraran, expliquen, però ara cal obtenir i conservar aquestes mostres i exhumar les fosses, les restes de les quals també es van degradant amb el pas del temps.  Això permetrà creuar dades en un futur, identificar els cossos i possibilitar que siguin enterrats amb dignitat al costat de les seves famílies.