La vida és imprevisible, intel·ligent, tossuda, divertida, sorprenent.
Només cal aturar-se entre les presses i el brogit dels cotxes, i descobrir-la fent-se un lloc entre el ciment i l'asfalt.
I mirar-la, i que ella et miri.
Badar, badar com un badoc.
Potser és per això que, al Vallès, d'aquestes flors en diem badabadocs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada