Lluna i sol. Sol i lluna.

Sempre separats en el temps i en l'espai, però dependents l'un de l'altre. 

La lluna és juganera i es diverteix reflectint la llum del sol mentre ell dorm. Vol saber què se sent a l'il·luminar la terra, a l'entrar sigilosament per les finestres de les cases, que l'astre ha escalfat a consciència durant el dia.

Presumida com és, s'emmiralla sobre les aigües de mars i llacs. A vegades ho fa sobre fredes plaques solars. Aleshores adopta un posat trist, en adonar-se que ella no escalfa ni dóna energia.

Però quan el sol es desvetlla, hi ha dies en què la convenç per quedar-se una estona compartint amb ell el cel. És llavors quan li diu a cau d'orella que és ella qui alimenta els somnis, qui remou marees i sentiments i qui fa que el dia tingui sentit.

La lluna sospira, sabent que el seu és un amor impossible. 

I després d'intercanviar unes últimes mirades, desapareix en l'horitzó.