Silenci

Escapar de les presses i de les paraules buides 

allà on el silenci ho omple tot i el temps sembla no existir.

Restar immòbil, 

tement que el mínim gest o el simple respirar puguin esquerdar el paisatge.

Fugir per trobar-te.

Callar per sentir-te.

I tornar amb els ulls plens d'imatges, 

per retrobar-les en el record, quan el cos i la ment et demanin calma.

Sant Jordi 2015

Diuen que llegir ens farà més lliures.
Potser és per això que a Catalunya de la literatura en fem Diada i els llibres omplen places i carrers.
I ho fem amb el record d'aquells que han lluitat dia a dia per aplanar el camí cap a la llibertat.
Amb la ploma incisiva de Xavier Vinader,
amb la samarreta d'Ovidi Montllor, vermella com la rosa,
amb les sabates d'en Jaume, que cantava Teresa Rebull.
I tants d'altres.
Amb la força de les paraules,
amb la tendresa de les roses,
seguim fent camí.
Bona Diada de Sant Jordi!

Regalar llibres en blanc
i rosers plens de poncelles.
Per escriure junts la història
i estrenar noves primaveres.

Mar de naufragis

Aigua salada,
d'onades i de llàgrimes,
en un mar on s'enfonsen somnis i vides.
Naufraguen xifres,
persones sense rostre.
I el seu record s'esborra
com les petjades a la sorra.
Fins quan?

La veu de la Serra de Pàndols

Avui, als seus 95 anys, la Teresa Rebull se n'ha anat.

Nascuda a Sabadell, treballà de nena a una fàbrica tèxtil, com tantes de les nostres àvies. El seu activisme la va portar a viure bona part de la seva vida exiliada a la Catalunya Nord.

Des de la CAL Sabadell vam fer-li un homenatge l’any 2007 i vam tenir la sort de conèixer aquesta lluitadora incansable, referent de la lluita contra el franquisme i el nazisme, i una de les veus més carismàtiques de la Nova Cançó.

Ella cantava als desapareguts a la Batalla de l’Ebre. Diuen que a la Serra de Pàndols hi trobaren les sabates d’en Jaume. Ara segur que també hi ressona la veu de la Teresa.

Gràcies per tot! Que no ens manqui mai la teva energia i vitalitat, i “Visca l’amor!”

https://www.youtube.com/watch?v=MXva6SnocC0

Trobar empremtes del fons marí terra endins.
Poden ser simples pedres en el camí.
Poden ser petxines que un dia es gronxaven amb les onades.
Poden ser tresors de sirenes que han perdut el mar.
Tot depèn dels ulls que les mirin.