Els aguaits serveixen per observar els ocells en la distància, sense molestar-los, però n'hi ha prou picant de mans per fer que surtin tots volant. Això demostra que la realitat, quan es vol, es pot canviar fent una mica de soroll.
Aigua salada,
d'onades i de llàgrimes,
en un mar on s'enfonsen somnis i vides.
Naufraguen xifres,
persones sense rostre.
I el seu record s'esborra
com les petjades a la sorra.
Fins quan?
Aigua salada,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada