dissabte, 5 de maig de 2018

Lluernes en la nit fosca


Hi ha tardors que perviuen més enllà d’hiverns i primaveres.
L’octubre tenyí els arbres de roig i de groc i també les nostres vides.
Roig de revolta, groc de llibertat.
Gosaren ferir-nos, però a les cicatrius profundes hi hem empeltat la força de tot un poble.
Ara som les fulles que cap embat no pot fer caure.
Som les arrels que esquerden l’asfalt.
Som les flors que creixen sobre els murs, tossudes, valentes.
Gosaren empresonar-nos, però les nostres sàmares plenes de paraules volen alt per burlar totes les reixes.
Pretenen apagar els nostres anhels, però les lluernes dels nostres somnis segueixen il·luminant les places i els carrers.
Som la vida que palpita per ser lliure.
I arribarà el dia en què el nostre batec unànime serà tan fort que trencarà totes les cadenes.


Microrelat pel blog dedicat als presos polítics catalans: https://inundadecultura.blogspot.com/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada