dilluns, 22 d’abril del 2013

Somniant desperta (llegenda particular)






En els meus somnis no hi ha dracs amenaçadors, sinó inofensives feres ferotges que s'escapen de les gàbies perquè necessiten més espai, petits dracs màgics que juguen amb els infants a la platja.

En els meus somnis no hi ha cavallers amb espases, sinó homes que, com les dones, treballen dia a dia per un futur més just i lliure.

En els meus somnis no hi ha princeses, amb pares que ofereixin les seves mans com a trofeu d'una absurda batalla, sinó dones hereves de la lluita per la igualtat de drets, que decideixen el seu propi futur, sense cap veu que els el dicti per elles.

En els meus somnis no hi ha combats de sang, sinó petites revoltes quotidianes que es guanyen amb esforç constant i permeten fer camí.

En els meus somnis no hi ha roses vermelles nascudes de gotes de sang, sinó flors de tots els colors que creixen lliures i escampen el seu dolç perfum, aquell que em transporta i em permet continuar somniant desperta.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada