Crisàlides del sistema

El so repetitiu del despertador marca l'inici d'un nou dia. Mig d'esma, et desfàs dels llençols que t'embolcallen en el món de Morfeu i entres al món de la raó, on les teles d'un sistema que no has triat et lliguen i t'impedeixen moure't amb llibertat.

El puny, clos, guarda els records d'un passat ple de ferides obertes, la ràbia d'un present injust, i l'anhel pel futur que ha d'arribar. Els somnis de la nit queden tapiats pels murs de la rutina. El temps, hipotecat en obligacions i deures. Els drets, diluïts. El vestir, cenyit a les modes homogenitzadores. La vida, esclava de les xifres que ballen en caixers i oficines.

 

Però els sentiments són ingovernables i per moltes lleis i normes que t'imposin, dins la crisàlide, el cor et batega fort. Et deleixes per fer quelcom més que habitar el món. Vols viure'l! Ignorar les busques del rellotge. Endevinar que passen les hores perquè el sol s'enrogeix fins a fondre's amb l'horitzó. No saber d'on bufa el vent, però deixar que et despentini i s'endugui els pensaments enllà. Córrer nua entre camps de gallerets. No planificar absurdament la vida, deixar que sigui ella qui et sorprengui.

 

I com a crisàlide que ets, dins teu la papallona va forjant-se. Lentament, en veus créixer les ales, tenyides de colors, que et permetran, finalment, esquinçar el tel de la presó i volar.