Somni d'una nit d'estiu

Aquesta nit he somniat que milers de flames enceses recorrien el meu país per reclamar-ne la llibertat. He somniat que més de 80 cims havien estat coronats en una setmana per reivindicar la nostra unitat com a poble. He somniat en les tradicions d’aquesta nit màgica: he sortit a collir plantes remeieres a mitjanit, per curar-nos de tots els mals, també aquell que ve d’Almansa. He somniat que m’endinsava en el bosc, col·locava un mocador de seda blanc sota una falguera per després tornar-hi a recollir-ne les llavors, caigudes com una pols d’or. D’elles se n’obté riquesa i una capacitat irresistible d’enamorar. Riquesa de drets i llibertats, i capacitat d’enamorar qui vingui de fora a estimar aquest país com a seu. He somniat que m’entretenia comptant estrelles. Diuen que com més en comptes a la mitjanit de Sant Joan, més ric et faràs. Rics en valors i sentiments compartits. Ja de matinada, he sortit a trepitjar la rosada, la del matí de Sant Joan dóna l’eterna joventut a allò que toca. La joventut i la força que necessitem per aconseguir fer realitat els anhels d’aquest poble.