Els aguaits serveixen per observar els ocells en la distància, sense molestar-los, però n'hi ha prou picant de mans per fer que surtin tots volant. Això demostra que la realitat, quan es vol, es pot canviar fent una mica de soroll.
Peus que van i vénen,
grans, menuts,
calçats o nus.
I enmig de tots ells,
els teus i els meus,
deixant petjades en sintonia,
efímeres com totes,
però gravades en la memòria
que perviu més enllà de vents i onades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada