Paraules contra l'extinció

Abucquid! Abucquid! Sent cridar per tot el poble. Coneix bé aquella paraula, però igualment li fa gràcia buscar-la a l'aplicació del mòbil. A la pantalla hi apareix el dibuix d'una espècie de primat i la traducció d'aquell mot en la llengua dels matsés a l'espanyol (mono lanudo) i a l'anglès (commom woolly monkey).

Infants, joves i no tan joves corren per observar el curiós animal que s'ha apropat al poblat. Alguns repeteixen el seu gest i consulten el mòbil. Per un visitant vingut de fora, pot resultar xocant la presència d'aparells electrònics en un dels pobles indígenes més tradicionals de la selva peruana com és la tribu dels Matsés. Però sí, la tecnologia també ha arribat fins aquí. Malgrat no disposar d'accés a internet, els joves utilitzen el mòbil per escoltar música, jugar, mirar vídeos i fer fotografies. I ara, després d'anys d'un treball incansable en el qual ella ha pogut participar, aquest poble indígena disposa d'una aplicació pensada i creada especialment per a ells. Es tracta d'una enciclopèdia il·lustrada dels animals de la selva amb els noms en la seva llengua nadiua, en espanyol estàndard, en la variant dialectal d'espanyol local (Loreto) i en anglès, així com el nom científic i algunes curiositats de l'espècie en qüestió.

La llengua nadiua dels matsés és una de les prop de 300 llengües que existeixen a la selva amazònica. Una riquesa cultural que es troba tan amenaçada com la diversitat biològica. La pèrdua d'hàbitats tradicionals deguda a incendis, a la deforestació per conreus, sobretot de soja, o a la contaminació derivada de la mineria fa que els indígenes es desplacin i acabin abandonant la seva terra, la seva llengua i la seva cultura. Es calcula que al Perú, en els últims 40 anys, almenys s'han extingit unes 35 llengües.

Cada poble és dipositari d'un coneixement únic de l'entorn, de manera que la desaparició d'una llengua suposa una pèrdua irreversible, un fet sovint oblidat en el món globalitzat en què vivim. I mentre la humanitat busca remeis per antigues i noves malalties, anem perdent coneixements ancestrals de pobles que porten segles vivint rodejats de milers de plantes amb propietats nutritives i medicinals.

Algunes iniciatives, com l'enciclopèdia en la llengua dels matsés, contribueixen a la transmissió del coneixement entre generacions. Tanmateix, els pobles indígenes són reticents a l'hora de compartir els seus coneixements amb el món exterior, després d'haver patit malalties introduïdes o casos de biopirateria. Per aquest motiu, la primera enciclopèdia de medicina tradicional, creada fa 5 anys, es va fer només en llengua nadiua, protegint així les tradicions curatives de les grans farmacèutiques. 

Els xiscles d'una colla de nens que corren mirant cap al cel la rescaten dels seus pensaments. Seguint la seva mirada, albira un cóndor sobrevolant el poble. Edeste ushuid!

No en té cap dubte. Valorar i estimar l'entorn és la millor manera de conservar-lo. I mantenir l'interès per la riquesa local ha de servir per preservar la diversitat biològica i cultural, tan estretament lligades en aquest racó del planeta.


  _______________________________________






Palabras contra la extinción

Abucquid! Abucquid! Oye gritar por todo el pueblo. Conoce bien aquella palabra, pero igualmente le hace gracia buscarla en la aplicación del móvil. En la pantalla aparece el dibujo de una especie de primate y la traducción de aquel vocablo en la lengua de los matsés al español (mono lanudo) y al inglés (commom woolly monkey).

Niños, jóvenes y no tan jóvenes corren para observar al curioso animal que se ha acercado al pueblo. Algunos repiten su gesto y consultan el móvil. Para un visitante que venga de fuera, puede resultar chocante la presencia de aparatos electrónicos en uno de los pueblos indígenas más tradicionales de la selva peruana como es la tribu de los Matsés. Pero sí, la tecnología también ha llegado hasta aquí. A pesar de no disponer de acceso a internet, los jóvenes utilizan el móvil para escuchar música, jugar, mirar vídeos y hacer fotografias. Y ahora, tras años de un trabajo incansable en el que ella ha podido participar, este pueblo indígena dispone de una aplicación pensada y creada especialmente para ellos. Se trata de una enciclopedia ilustrada de los animales de la selva, con los nombres en su lengua nativa, en español estándar, en la variante dialectal del español local (Loreto) y en inglés, así como también el nombre científico y algunas curiosidades de la especie en cuestión.

La lengua nativa de los matsés es una de las cerca de 300 lenguas que existen en la selva amazónica. Una riqueza cultural que se encuentra igual de amenazada que la diversidad biológica. La pérdida de hábitos tradicionales debido a incendios, a la deforestación por cultivos, sobretodo de soja, o a la contaminación derivada de la minería hace que los indígenas se desplacen y acaben abandonando su tierra, su lengua y su cultura.  Se calcula que en Perú en los últimos 40 años se han extinguido por lo menos unas 35 lenguas.

Cada pueblo es depositario de un conocimiento único de su entorno, de modo que la desaparición de una lengua supone una pérdida irreversible, un hecho a menudo olvidado en el mundo globalizado donde vivimos. Y mientras la humanidad busca remedios para antiguas y nuevas enfermedades, vamos perdiendo conocimentos ancestrales de pueblos que llevan siglos viviendo rodeados de millares de plantas con propiedades nutritivas y medicinales.

Algunas iniciativas, como la enciclopedia en la lengua de los matsés, contribuyen a la transmisión del conocimiento entre generaciones. Sin embargo, los pueblos indígenas son reticentes a compartir sus conocimientos con el mundo exterior, después de haber sufrido enfermedades introducidas o casos de biopiratería. Por este motivo, la primera enciclopedia de medicina tradicional, creada hace 5 años, se hizo solo en lengua nativa, protegiendo así las tradiciones curativas de las grandes farmacéuticas. 

Los chillidos de un grupo de niños que corren mirando  al cielo la rescatan de sus pensamientos. Siguiendo su mirada, divisa un cóndor sobrevolando el pueblo. Edeste ushuid!

No cabe duda. Valorar i amar el entorno es la mejor forma de conservarlo. Y mantener el interés por la riqueza local tiene que servir para preservar la diversidad biológica y cultural, tan estrechamente ligadas en este rincón del planeta.


  _______________________________________

Aquest relat participa en el blog de narrativa científica Café Hypatia amb el tema #PVextinción


Fonts:

https://acateamazon.org/field-updates/june-2020-field-report/

https://news.mongabay.com/2015/06/amazon-tribe-creates-500-page-traditional-medicine-encyclopedia/

https://es.mongabay.com/2015/10/tribu-amazonica-elabora-una-enciclopedia-de-medicina-tradicional-de-500-paginas/

https://www.eltemps.cat/article/8033/llengues-en-perill-vora-el-foc-de-lamazonia