Des de l'aguait: Fer visible l'invisible

Amb un pinzell fi, la Fanny Hesse fa els últims retocs a l'aquarel·la on ha plasmat el creixement bacterià en forma de colònies. Malgrat no tenir estudis en microbiologia ni en cap altra disciplina científica, el seu interès pel món microscòpic l'ha portat a col·laborar amb el seu marit com a tècnica de laboratori i a il·lustrar meticulosament els seus treballs. Li apassiona reproduir sobre el paper la forma i els colors que apareixen quan els bacteris creixen agrupats i es fan visibles als nostres ulls.

En Walther Hesse fa un temps que va deixar la seva professió com a metge rural per dedicar-se a estudiar els microorganismes presents a l'aire. En la seva etapa de metge, va tractar diverses patologies pulmonars que li van despertar l'interès per trobar-ne els agents causants. Una tasca que ara realitza al laboratori del metge alemany Robert Koch, conegut pels seus treballs entorn el paper dels microorganismes en certes malalties. Per tal de dur a terme els seus estudis necessiten aïllar bacteris i fer-los créixer en cultius purs.

Avui la Fanny nota que el seu marit està més nerviós de l'habitual. Després d'intentar cultivar sobre rodanxes de patata, amb l'inconvenient que els nutrients del tubercle són limitats i molts bacteris no hi creixen, ara estan provant amb brous de carn solidificats en forma de gelatines. Però pel que li ha explicat, les altes temperatures en dies d'estiu fan que la gelatina s'acabi liquant.

Mentre repassa la seva il·lustració, la Fanny pensa en el púding que ha fet aquest matí i que s'està refredant a la nevera. I tot d'una, com un llampec en plena nit, una idea li il·lumina el rostre. Un dels ingredients que utilitza per elaborar les seves postres podria ser la solució als problemes per cultivar microorganismes! No és un ingredient gaire conegut a Europa. Tampoc als Estats Units, si bé ella el va descobrir quan era nena i vivia a Nova York, a través d'uns veïns holandesos. Ells l'havien portat de l'illa de Java, on havien viscut una temporada. Es tracta de l'agar-agar, un polisacàrid provinent de la paret cel·lular de certes algues roges marines, usat des de temps antics pels habitants d'aquelles terres amb finalitats culinàries, com a agent gelificant. La seva mare i després ella el van incorporar per preparar púdings i melmelades. L'agar té la particularitat que quan es dissol en aigua bullint i posteriorment es refreda, es torna gelatinós i es manté sòlid a temperatura ambient i fins i tot a temperaturas més altes.

Sense donar-hi més voltes i amb un somriure d'orella a orella, la Fanny s'apropa al seu marit per compartir amb ell la idea que li balla pel cap.

Walter Hesse va posar en pràctica la idea de la seva dona i, en veure que els resultats eren satisfactoris, va informar de la troballa al Dr. Koch, el qual no va dubtar en aplicar-la en les seves investigacions. Gràcies a l'ús de l'agar com a medi de cultiu, Koch va poder aïllar i identificar el bacteri responsable de la tuberculosi, conegut posteriorment com a bacil de Koch. Pels seus treballs, l'any 1905 va obtenir el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina. En els seus articles, no va fer mai esment al matrimoni Hesse, el qual no van rebre mai cap mena de reconeixement.

La intuïció de Fanny Hesse va suposar tota una revolució en el món de la microbiologia, permetent superar les limitacions existents en el cultiu de microorganismes amb els medis en base d'agar, utilitzats encara avui dia. Llàstima que, com tantes altres vegades en la història de la ciència, el seu treball no fos reconegut i el mèrit quedés limitat a un sol home.

Colònies de Mycobacterium tuberculosis. Font: George Kubica/CDC ©

__________________________________________________

Hacer visible lo invisible

Con un pincel fino, Fanny Hesse da los últimos retoques a la acuarela en la que ha plasmado el crecimiento bacteriano en forma de colonias. A pesar de no tener estudios en microbiología ni en ninguna otra disciplina científica, su interés por el mundo microscópico le ha llevado a colaborar con su marido como técnica de laboratorio y a ilustrar meticulosamente sus trabajos. Le apasiona reproducir sobre el papel la forma y los colores que aparecen cuando las bacterias crecen agrupadas y se hacen visibles a nuestros ojos.

Walther Hesse hace un tiempo que dejó su profesión como médico rural para dedicarse a estudiar los microorganismos presentes en el aire. En su etapa de médico, trató diversas patologías pulmonares que le despertaron el interés por encontrar sus agentes causantes. Una tarea que ahora realiza en el laboratorio del médico alemán Robert Koch, conocido por sus trabajos alrededor del papel de los microorganismos en ciertas enfermedades. Para llevar a cabo sus estudios necesitan aislar bacterias y hacerlas crecer en cultivos puros.

Hoy Fanny nota que su marido está más nervioso de lo habitual. Después de intentar cultivar sobre rodajas de patata, con el inconveniente que los nutrientes del tubérculo son limitados y muchas bacterias no crecen en él, ahora estan probando con caldo de carne solidificado en forma de gelatina. Pero por lo que le ha contado, las altas temperaturas en días de verano hacen que la gelatina acabe por licuarse.

Mientras repasa su ilustración, Fanny piensa en el pudin que ha hecho esta mañana y que se está enfriando en la nevera. I de repente, como un relámpago en plena noche, una idea le ilumina el rostro. Uno de los ingredientes que utiliza para elaborar sus postres podría ser la solución a los problemas para cultivar microorganismos! No es un ingrediente demasiado conocido en Europa. Tampoco en Estados Unidos, aunque ella lo descubrió cuando era niña y vivía en Nueva York, a través de unos vecinos holandeses. Ellos lo trajeron de la isla de Java, donde habían vivido una temporada. Se trata del agar-agar, un polisacárido proveniente de la pared celular de ciertes algas rojas marinas, usado desde tiempos antiguos por los habitantes de aquellas tierras con fines culinarios, como agente gelificante. Su madre y después ella lo incorporaron para preparar pudins y mermeladas. El agar tiene la particularidad que cuando se disuelve en agua hirviendo y posteriormente se enfría, se vuelve gelatinoso y se mantiene sólido a temperatura ambiente e incluso a temperaturas mayores.

Sin darle más vueltas y con una amplia sonrisa, se acerca a su marido para compartir con él la idea que le ronda por la cabeza.

Walter Hesse puso en práctica la idea de la su mujer y, viendo que los resultados eran satisfactorios, informó del hallazgo al Dr. Koch, el cual no dudó en aplicarlo en sus investigaciones. Gracias al uso del agar como medio de cultivo, Koch pudo aislar e identificar la bacteria responsable de la tuberculosis, conocida posteriormente como bacilo de Koch. Por sus trabajos, en 1905 obtuvo el Premio Nobel de Fisiología o Medicina. En sus artículos, no mencionó nunca al matrimonio Hesse, el cual no recibió nunca ningún tipo de reconocimiento.

La intuición de Fanny Hesse supuso toda una revolución en el mundo de la microbiología, permitiendo superar las limitaciones existentes en el cultivo de microorganismos con los medios en base de agar, utilizados aún hoy en día. Lástima que, como tantas otras veces en la historia de la ciencia, su trabajo no fuera reconocido y el mérito quedara limitado a un solo hombre.