Concert per la llibertat...plena!

Dissabte 29 de juny a la tarda, volts del Camp Nou. Els turistes que han escollit aquest dia per fer un tomb pel voltant de l’estadi d’un dels millors clubs de futbol del món, aviat se n’adonen que la munió de gent que hi va arribant no ho fa per veure jugar l’equip blaugrana. Les banderes estelades, amb les quals segurament ja s’hauran familiaritzat, i la desfilada de samarretes amb missatges independentistes són indicatius d’un altre tipus d’esdeveniment.

Mentre observo la gentada que no para d’augmentar i les corrues d’autocars que omplen els carrers, penso que si algun d’aquests estrangers volgués aprofundir en la realitat del país, faria bé d’entrar al Camp Nou i gaudir de l’espectacle. Sis hores seguides de concert, amb més de 60 artistes a l’escenari són una mostra prou representativa de la música del país. I no només de la música. Si alguna cosa caracteritzava el concert organitzat per Òmnium Cultural, és que era més que un concert. Com ha passat en tants moments de la història d’aquest país, la música esdevé l’instrument per expressar els sentiments col·lectius i una eina que ens dóna força per seguir en la lluita pels nostres drets. Algunes de les cançons que ressonaven en les èpoques més fosques del franquisme van tornar a sentir-se el passat dissabte. Amb les mateixes veus i amb veus més joves, veus d’arreu dels Països Catalans, que deixaven clar que, malgrat que el procés d’independència abraci ara per ara tan sols el Principat, la consciència de la nació completa hi és. També veus vingudes de fora, fet que demostra que no estem sols en el nostre camí. Veus de solidaritat entre pobles, com el basc, el gallec o el palestí. I veus que anaven més enllà del clam independentista i aprofitaven l'avinentesa per denunciar les retallades, defensar la televisió pública, recordar a Esther Quintana o a Guillem Agulló. Algunes d'aquestes veus no han agradat a tots els presents i han incomodat a més d'un. Segurament a aquells que veuen la independència com una fita, quan en realitat és un mitjà per canviar les coses. 
Des d'aquí, el meu agraïment a totes les persones professionals i voluntàries que han fet possible aquest concert, i a tots els artistes que l'han omplert de contingut actuant com a altaveu de les inquietuds del poble. 
Volem la independència per construir un país de persones lliures. Només lluitant pels drets individuals i col·lectius i solidaritzant-nos amb la resta de pobles oprimits, estarem treballant veritablement per la llibertat i omplint la paraula de sentit. És així com aconseguirem que qualsevol nit surti el sol en aquest país petit i podrem alliberar-nos de les estaques a les quals encara estem lligats.