(Publicat a la Directa núm. 343, 18-12-13)
Dos familiars de
desapareguts a la Guerra Civil impulsen un banc d’ADN i reclamen l’exhumació de
les fosses comunes.
El primer banc d’ADN de Catalunya destinat a identificar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil ha sorgit d’una iniciativa particular de
dues famílies de víctimes: Guinau-Heredia-Jornet i
Malagarriga-Picas/Sort-Sala-Ribalta. L’estudi es fa amb la col·laboració de la
Universitat de Barcelona a través del Laboratori de Medicina Legal i Genètica
Forense de la Facultat de Medicina, on es processen i es conserven les mostres
d’ADN.
El projecte científic
Roger Heredia Jornet és besnét d’un soldat desaparegut a la Batalla de
l’Ebre. Com ell, Marc Antoni Malagarriga Picas també busca un parent
desaparegut durant el conflicte bèl·lic, en aquest cas, el seu oncle. Després
de coincidir en un cicle de xerrades sobre fosses comunes, les dues famílies
van decidir engegar el projecte del banc d’ADN. Com expliquen els dos
impulsors, ara mateix, l’única manera per identificar els desapareguts durant
la Guerra Civil, passa per comparar l’ADN de les restes dipositades a les
fosses amb l’ADN dels familiars vius.
El banc fa més d’un any que està en marxa i compta amb el suport tècnic i les garanties
legals necessàries, assenyala Malagarriga. El protocol que s’ofereix a les
persones que tinguin un familiar desaparegut és senzill i rigorós (podeu
consultar-lo a http://dom.cat/5br).
Després d’elaborar un esquema genealògic familiar, el laboratori determina les
extraccions de sang necessàries per a cada cas. El cost de
cada extracció és de 150 euros que, per ara, corren a càrrec del familiar. Una
despesa, que segons remarca Malagarriga, hauria d’assumir la Generalitat.
Paral·lelament al recull d’aquestes mostres, que es conserven al laboratori de
la UB, cal tirar endavant l’exhumació de fosses, per tal de procedir a la
comparació genètica.
Segons
el cens elaborat pel Memorial Democràtic, unes 4.300 famílies han fet gestions
per buscar un familiar desaparegut, si bé és segur que n’hi ha moltes més, tal
com apunta Heredia. Fins al moment, són sis les famílies
que han cedit el seu ADN per a l’estudi. Malagarriga i Heredia lamenten la
manca d’interès per part de la Generalitat, que fins al moment s’ha negat a
fer-ne difusió. La recollida de testimonis genètics s’ha de fer
amb la màxima rapidesa, afegeix Heredia. És
important que els familiars siguin el més directes possibles a la persona desapareguda i,
per tant, com més temps passa, més es dificulta l’estudi donat que queden menys
familiars vius.
Clam a les institucions
El
setembre d'enguany, el Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades o Involuntàries
de l’ONU (WGEID) va instar el Govern espanyol a complir un acord establert pel
Dret Penal Internacional: identificar les persones desaparegudes durant un període de
guerra civil i dictadura. Aquest informe va esperonar els impulsors del banc
d’ADN, que van aprofitar la visita de l’ONU per presentar el seu projecte als
comissaris.
Coincidint
amb la visita del WGEID, els impulsors del banc van fer arribar una carta als
135 diputats i diputades del Parlament. D’aquesta missiva, se n’ha derivat una interpel·lació
al Parlament, que es va presentar el 5 de desembre a través de la Comissió de Justícia i Drets Humans, i que properament
serà sotmesa a votació. Mitjançant aquesta interpel·lació, demanen, per una banda, la divulgació del
protocol del banc d’ADN entre el Cens de desapareguts, i per l’altra, la modificació
de la Llei de fosses sobre la localització i identificació de les
persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Segons afirma Malagarriga, la llei de fosses actual, aprovada el 2009,
no permet que se n’obri pràcticament cap, donat que només tenen dret a exhumar-les aquelles persones
que poden documentar l'indret on estan enterrats els seus familiars. El 90% de les famílies de desapareguts no saben el punt
exacte on van morir i van ser enterrats els seus familiars, remarca Heredia. De
les 240 fosses comunes que hi ha identificades al país, tan sols se n’han
exhumat dues, gràcies a la documentació aportada per les famílies, afegeix.
Marc
Antoni i Roger esperen el suport dels grups polítics per avançar en el seu
projecte. Caldria que almenys un miler de famílies participessin en el banc d’ADN per tal que aquest arribés a tenir sentit, apunten els
impulsors. Les tècniques genètiques avancen amb rapidesa i, segurament, d’aquí uns
anys les identificacions milloraran, expliquen, però ara cal obtenir i
conservar aquestes mostres i exhumar les fosses, les restes de les quals també
es van degradant amb el pas del temps.
Això permetrà creuar dades en un futur, identificar els cossos i possibilitar que siguin enterrats amb dignitat al costat de les seves
famílies.
A la tardor dels sentiments, els camins es desdibuixen, coberts per les fulles dels records.
.jpg)
.jpg)
