Fent camí

Algú, avui, no sabrà on portar flors. Potser en una cuneta, potser en algun racó bosc endins, on diuen que el veieren per darrer cop.

Algú, avui, remenarà fotografies i cartes desgastades, aferrant-se al record, com s'aferrà en va a l'esperança de tornar a veure els seus ulls.

Algú, avui, no plorarà sols l'absència, també els anys de silenci i el dolor d'una ferida mal tancada. Perquè hi ha quelcom pitjor que la mort, i és l'oblit. Per això es nega a esborrar el seu nom i el sent bategar en cada lluita, en els somnis i anhels que encara perviuen. I avui, entre llàgrimes, mig dibuixarà un somriure, sabent que, sense ell, tot el camí que hem fet, no hauria estat possible.