Anar a veure l'obra "Un cel de plom" sobre la vida de la Neus Català i prendre (encara més) consciència de l'absurditat de les guerres. Veure com passen els anys i la humanitat no canvia. Que la pau no és possible mentre tornem odi per odi i violència per violència.
I malgrat tot, tenir esperança. La que transmeten les persones que han sobreviscut a l'horror i lluiten contra el silenci i l'oblit perquè res del que van patir no es torni a repetir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada