Cauen les busques del rellotge a l'embarcador sense barques.
El sol davallant i enrogint el cel és l'únic indici que el temps segueix avançant.
Agraeixes la calma, mentre algú justifica la quietud dient que som fora de temporada. Com si calgués justificar la solitud. Com si hi hagués una època concreta per gaudir dels llocs. Com si hi haguessin dies marcats al calendari per estimar.
Avui no et calen barques, ni recorreguts turístics per descobrir(-te) nous paisatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada