dimarts, 15 de juny del 2021

L'ADN de Morfeu

Deu fer vora 40 anys d'aquell estrany somni, però encara el recorda com si l'hagués tingut aquesta mateixa nit. Tanca els ulls i es veu a ella mateixa enfilant-se per una escala de cargol, on cada un dels graons està marcat a banda i banda amb una d'aquestes quatre lletres: A, T, G i C. Quan a un cantó hi ha la A, a l'altre hi ha la T, i això mateix passa amb la C i la G. És a mig pujar quan una calor sobtada l'envaeix. En mirar avall observa, esgarrifada, com l'escala s'està desenrotllant i obrint en dos, com una cremallera. L'obertura avança ràpidament, sense que tingui temps per reaccionar, fins que una forta sotragada la fa caure. Mentre es precipita a un buit que sembla no tenir fi, li crida l'atenció un conjunt d'esglaons vinguts de no sap on, que s'han col·locat davant l'escala oberta i hi encaixen com peces d'un trencaclosques. A partir d'aquest punt, l'escala comença a regenerar la meitat que li falta, seguint sempre la mateixa correspondència de lletres, la A amb la T i la C amb la G. El mateix passa amb l'altra meitat de l'escala, de manera que l'escala original partida en dos serveix de motlle per crear dues escales idèntiques. Acte seguit, cada una d'elles es torna a dividir i es repeteix el procés. De dues en surten quatre, de quatre, vuit i així successivament, omplint l'espai de multitud de còpies de la mateixa escala. 


Es despertà sobresaltada i a mesura que prenia consciència que tot havia estat un somni, començava a entreveure'n el significat. L'escala de cargol era com una molècula gegantina d'ADN, amb la seva típica estructura helicoïdal, i les lletres dels graons inequívocament corresponien a les quatre bases nitrogenades que el conformen, fidelment aparellades: Adenina amb Timina, i Guanina amb Citosina. Feia poc que, a contracor, havia deixat els estudis de biologia. Si bé ja hi havia unes quantes dones al món que destacaven com a científiques, en el seu entorn no era un camí gens fàcil. Sempre li havia apassionat la biologia i, en concret, la genètica. Si hagués pogut, s'hauria dedicat a estudiar els mecanismes de l'herència. Sens dubte, aquell somni responia a la seva fascinació per aquella molècula que conté la informació pel funcionament dels éssers vius, que ens iguala com a espècie i alhora fa que cadascú de nosaltres sigui únic i irrepetible. El fenomen que hi succeïa li recordava la replicació que té lloc quan una cèl•lula es divideix i copia el seu ADN per passar-lo a la nova cèl·lula. Però quin significat tenia aquella multiplicació de forma exponencial? Hi va estar donant voltes tot el dia sense aconseguir treure'n l'entrellat, i després se n'oblidà, com sol passar amb tot el que somniem.

Però a la vida hi ha somnis que no s'esborren mai del tot. No sabria dir quant temps havia passat, però un bon dia una notícia en una revista científica li va fer reviure aquell episodi oníric. Un científic nord-americà, Kary Mullis, havia ideat un mètode per multiplicar fragments de material genètic al laboratori, basant-se en el procés de replicació de l'ADN que es dona de forma natural a les cèl·lules. 

La tècnica s'anomenà PCR (Reacció en Cadena de la Polimerasa) i mentre en llegia la descripció, li retornaven les imatges del seu somni. Aplicació de calor per desnaturalitzar l'ADN, és a dir, desenrotllar-lo i separar-ne les dues cadenes, addició d'un fragment d'ADN de cadena simple, anomenat encebador, que s'uneix a la seva cadena complementària i la cadena que s'allarga, gràcies a l'enzim polimerasa, fins a obtenir una còpia idèntica d'aquell fragment. Segons el mateix científic afirmava "començant amb una única molècula d'ADN, la PCR pot generar 100.000 milions de molècules iguals en una tarda." El mètode obria tot un ventall d'aplicacions, com el diagnòstic de malalties hereditàries, proves forenses i de paternitat o la detecció de patògens causants de malalties infeccioses.

Quan anys més tard, Kary Mullis va ser guardonat amb el premi Nobel de Química pel disseny d'aquesta tècnica, no va poder evitar preguntar-se què hauria passat si ella hagués seguit estudiant i hagués intuït la genialitat d'aquell procés vist en somnis. 

Encara hi pensa avui quan, asseguda a la sala d'estar de la residència, sent una i altra vegada com es fa referència a la PCR per la televisió i la ràdio. La tècnica està resultant crucial per detectar la presència de material genètic víric i fer front a la pandèmia que ha trastornat el món sencer.

El seu somni revelador no l'ha explicat mai a ningú. Potser ho farà ara, tan bon punt les seves nétes puguin anar a visitar-la, i els parlarà de la importància de no deixar escapar mai els somnis.

___________________________________________

Relat participant al concurs Inspiraciència 2020. 
El 15 de juny de 2021 s'inclou en la recopilació del blog de narrativa científica Café Hypatia sobre el tema #PVvida


_____________________________________________________________

El ADN de Morfeo

Hará cerca de 40 años de aquel extraño sueño, pero todavía se acuerda como si lo hubiera tenido esta misma noche. Cierra los ojos y se ve a sí misma subiendo por una escalera de caracol, donde cada uno de los peldaños está marcado a ambos lados con una de estas cuatro letras: A, T, G y C. Cuando a un lado hay la A, al otro hay la T, y lo mismo ocurre con la C y la G. Está medio subiendo cuando un calor repentino la invade. Al mirar hacia abajo observa, con un escalofrío, como la escalera se está desenrollando y abriendo en dos, como una cremallera. La apertura avanza rápidamente, sin darle tiempo a reaccionar, hasta que una fuerte sacudida la hace caer. Mientras se precipita a un vacío que parece no tenir fin, le llama la atención un conjunto de escalones llegados de no sabe dónde, que se han colocado delante de la escalera abierta y encajan con ella como piezas de un puzzle. A partir de este punto, la escalera empieza a regenerar la mitad que le falta, siguiendo siempre la misma correspondencia de letras, la A con la T y la C con la G. Lo mismo ocurre con la otra mitad de la escalera, de modo que la escalera original partida en dos sirve de molde para crear dos escaleras idénticas. Acto seguido, cada una de ellas se vuelve a dividir y el proceso se repite. De dos salen cuatro, de cuatro, ocho y así sucesivamente, llenando el espacio de multitud de copias de la misma escalera. 



Se despertó sobresaltada y a medida que tomaba consciencia de que todo había sido un sueño, empezaba a entrever su significado. La escalera de caracol era com una molécula gigante de ADN, con su típica estructura helicoidal, y las letras de los peldaños inequívocamente correspondían a las cuatro bases nitrogenadas que lo conforman, fielmente apareadas: Adenina con Timina, y Guanina con Citosina. Hacía poco que, muy a su pesar, había abandonado los estudios de biología. Si bien ya había unas cuantas mujeres en el mundo que destacaban como científicas, a su alrededor seguir este camino no era nada fácil. Siempre le había apasionado la biología y, en concreto, la genética. Si hubiera podido, se habría dedicado a estudiar los mecanismos de la herencia. Sin duda, aquel sueño respondía a su fascinación por aquella molécula que contiene la información para el funcionamiento de los seres vivos, que nos iguala como especie y a la vez hace que cada uno de nosotros sea único e irrepetible. El fenómeno sucedido le recordaba la replicación que tiene lugar cuando una célula se divide y copia su ADN para transmitirlo a la nueva célula. ¿Pero qué significado tenía aquella multiplicación de forma exponencial? Estuvo dándole vueltas todo el día sin conseguir desentrañarlo, y después se olvidó de ello, como suele pasar con todo lo que soñamos.

Pero en la vida hay sueños que nunca se borran del todo. No sabría decir cuánto tiempo pasó, pero un buen día una notícia en una revista científica le llevó a revivir aquel episodio onírico. Un científico norteamericano, Kary Mullis, había ideado un método para multiplicar fragmentos de material genético en el laboratorio, basándose en el proceso de replicación del ADN que tiene lugar de forma natural en las células. 

La técnica fue denominada PCR (Reacción en Cadena de la Polimerasa) y mientras leía su descripción, le venían en la cabeza las imágenes de su sueño. Aplicación de calor para desnaturalizar el ADN, es decir, desenrollarlo y separar las dos cadenas, adición de un fragmento de ADN de cadena simple, llamado cebador, que se une a su cadena complementaria y la cadena que se alarga, gracias a la enzima polimerasa, hasta obtener una copia idéntica de aquel fragmento. Según el mismo científico afirmaba "empezando con una única molécula de ADN, la PCR puede generar 100.000 millones de moléculas iguales en una tarde." El método abría un amplio abanico de aplicaciones, como el diagnóstico de enfermedades hereditarias, pruebas forenses y de paternidad o la detección de patógenos causantes de enfermedades infecciosas.

Cuando años más tarde, Kary Mullis fue guardonado con el premio Nobel de Química por el diseño de esta técnica, no pudo evitar preguntarse qué habría pasado si hubiera seguido estudiando y hubiera intuido la genialidad de aquel proceso visto en sueños.

Todavía hoy lo piensa cuando, sentada en el salón de la residencia, escucha una y otra vez como se hace referencia a la PCR por la televisión y por la radio. La técnica está resultando crucial para detectar la presencia de material genético vírico y hacer frente a la pandemia que ha trastornado el mundo entero.

Nunca ha contado a nadie su sueño revelador. Quizá lo hará ahora, en cuanto sus nietas la visiten, y les hablará de la importancia de no dejar escapar nunca los sueños. 

___________________________________________

Relato participante en el concurso Inspiraciencia 2020. 
El 15 de junio de 2021 se incluye en la recopilación del blog de narrativa científica Café Hypatia sobre el tema #PVvida

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada