La Terra al centre,
heretge qui ho dubti.
Eppur si muove!
De terres turques
ens porta Montagu
vacuna incipient.
Esquitx de mar,
creacionisme en dubte
a les mans d'Anning.
A bord del Beagle
de preguntes voràgine.
Brota l'origen.
Als ulls de Fleming
halo revelador,
remei i cura.
Selecció en dubte,
som hereus de simbiosis.
Genial Margulis.
La història de la ciència és plena de dubtes. Però és precisament gràcies al fet de dubtar, de fer-se preguntes, d'atrevir-se a contradir les teories existents i les creences religioses, que la ciència ha avançat. Pocs creien a Galileo Galilei (1564-1642) quan defensava que la Terra gira al voltant del sol, enlloc de ser el centre de l'univers. Tampoc ho tingué gens fàcil Lady Mary Wortley Montagu (1689-1762) en voler difondre la pràctica de la inoculació per immunitzar enfront la verola, tècnica que havia observat en terres turques. En el cas de Mary Anning (1799-1847), les seves troballes de fòssils de l'època juràssica qüestionaven la teoria creacionista dominant, ja que eren una evidència de l'extinció d'espècies. Charles Darwin (1809-1882) va publicar la teoria de l'origen de les espècies dotze anys després de la mort d'Anning, gràcies a les observacions que havia fet a bord del Beagle, enfrontant-se als antievolucionistes i a les seves pròpies creences. El descobriment d'una substància bactericida produïda pel fong Penicillium per Alexander Fleming (1881-1955) va tardar anys a ser estudiada i a ser reconeguda la seva importància. A mitjans del s.XX, Lynn Margulis (1938-2011) també va tenir dificultats per publicar la seva teoria endosimbiòtica, que xocava amb l'acceptada teoria de la selecció natural. Aquests són només alguns exemples que demostren la importància de dubtar i perseverar en idees noves que permeten a la ciència seguir avançant.
Versos de ciencias y dudas
La Tierra al centro,
hereje quien lo dude.
Eppur si muove!
De tierras turcas
lady Montagu vino
con su vacuna.
Rompe la ola,
creacionismo en duda
en manos de Anning.
Navega el Beagle
de preguntas vorágine.
Brota el origen.
Ha visto Fleming
halo revelador,
remedio y cura.
Sin selección,
venimos de simbiosis.
Genial Margulis.
La historia de la ciencia está repleta de dudas. Pero es precisamente gracias al hecho de dudar, de hacerse preguntas, de atreverse a contradecir las teorías existentes y las creencias religiosas, que la ciencia ha avanzado. Eran pocos los que creían a Galileo Galilei (1564-1642) cuando defendía que la Tierra gira alrededor del sol, en vez de ser el centro del universo. Tampoco lo tuvo nada fácil Lady Mary Wortley Montagu (1689-1762) para difundir la práctica de la inoculación para inmunizar contra la viruela, técnica que había observado en tierras turcas. En el caso de Mary Anning (1799-1847), sus hallazgos de fósiles de la época jurásica cuestionaban la teoría creacionista dominante, ya que eran una evidencia de la extinción de especies. Charles Darwin (1809-1882) publicó la teoría del origen de las especies doce años después de la muerte de Anning, gracias a sus observaciones a bordo del Beagle, enfrentándose a los antievolucionistas y a sus propias creencias. El descubrimiento de una sustancia bactericida producida por el hongo Penicillium por Alexander Fleming (1881-1955) tardó años en ser estudiada y a reconocerse su importancia. A mediados del s.XX, Lynn Margulis (1938-2011) también tuvo dificultades para publicar su teoría endosimbiótica, que chocaba con la aceptada teoría de la selección natural. Estos son solo algunos ejemplos que demuestran la importancia de dudar y perseverar en ideas nuevas que permiten a la ciencia seguir avanzando.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada